política
Minoves serà ambaixador a Nova York a partir del gener
L’exministre tanca la teòrica quota dels liberals per a les ambaixades
Juli Minoves serà nomenat ambaixador a Nova York el gener vinent en una decisió de conseqüències imprevisibles per les múltiples polèmiques que van envoltar el polític liberal mentre va ocupar les carteres d’Exteriors i Cultura en els governs de Marc Forné i Albert Pintat. La designació de Minoves s’emmarca en la part de nomenaments que s’entenen que corresponen als liberals en el marc del Govern de coalició. Precisament el seu nom va ser un dels que Jordi Gallardo va proposar per ocupar un dels quatre ministeris que li corresponien, però la majoria demòcrata s’hi va oposar de forma rotunda, entenent que Minoves simbolitza les pràctiques de governar dels executius liberals. Fonts demòcrates van indicar que s’ha pactat que Minoves no arribi a la cartera fins al gener i el retard en el nomenament ja canvia segons la versió. Per a alguns és perquè fins aquella data hi ha impediments per fer-ho efectiu i per a d’altres una simple voluntat de posposar-ho per després de les comunals perquè no enverini més les negociacions per fer candidatures conjuntes. S’ha d’entendre, segons aquestes fonts, que Minoves és un dels escassos noms que els demòcrates havien vetat i fixat de manera innegociable que no podia ser ministre.
Les mateixes fonts van incidir que bona part dels demòcrates encara recorden que durant molts anys es va encunyar l’expressió “fer un Minoves” quan hi havia despeses exorbitants de diner públic. Sempre va estar envoltat de polèmica, però quan va quedar a càrrec del ministeri de Cultura va arribar al zenit. Va projectar dos museus nacionals. Un el pròpiament Museu Nacional i l’altre el Museu de la Pau i la Identitat i Arxiu Nacional. Aquest últim l’havia de fer Frank Gehry, que va fer el projecte i el terreny fins i tot estava elegit a la Massana. Després de tota la despesa de preparació el projecte mai es va tirar endavant i Gehry va provocar un escàndol internacional carregant contra Andorra. S’havia arribat a desplaçar sis cops al Principat i va acabar qualificant Minoves i el Govern liberal d’Albert Pintat com a “gent inexperta”. Aquest Guggenheim andorrà tenia 30 milions d’euros de cost.
Per al Museu Nacional, que s’havia d’ubicar a la Massana, es va fer un concurs entre un grapat dels arquitectes més famosos del planeta. Norman Foster, Zaha Hadid, Frank Gehry, Jean Nouvel i Dominique Perrault optaven al disseny del Museu Nacional d’Art d’Andorra, on l’única obra rellevant eren els frescos de Santa Coloma i no es tenia clar què més s’hi encabiria. Tots van fer les maquetes, tots van cobrar però el projecte es va descartar posteriorment. El cost no es va determinar perquè depenia de quin fos el projecte guanyador tot i que podia ser similar a l’altre.
Defensa de salustià chato
Guillem Forné va explicar ahir en nom dels liberals respecte a l’afer Chato que “vam tenir la sort que va venir a l’executiva a explicar-nos de primera mà el que ell creia que havia succeït durant aquest temps i vam quedar completament convençuts”. Per Forné, “quan s’ha dit que no havia cotitzat la resposta és que no pots cotitzar una cosa que no compta com a treball”. Amb referència al pagament de l’IRPF, “Chato va anar a Tributs, va fer la declaració del total que havia obtingut d’aquests anys com a àrbitre, ho va declarar i va pagar la part proporcional de tributació que li tocaria tot i que ell pensa que realment no li pertocaria”.
Pel polític liberal, aquest cas servirà perquè “es farà una consulta en l’àmbit tributari per poder ajudar en casos similars i estarem pendents de veure com se soluciona”. Davant de la possibilitat que hi hagi “algun tipus de llacuna en l’àmbit legal, s’haurà d’estudiar de cara al futur perquè quedi definit quan es tracti [d’una remuneració per a un funcionari] amb un rang semblant” a la de Chato.
EL PS NO VEU NECESSARI GAYTAN
La primera secretària del PS, Susanna Vela, creu que el nomenament de Jaume Gaytan com ambaixador de la Cimera Iberoamericana és “innecessari”. Des de l’oposició no entenen la decisió d’un perfil específic en la cimera. “Ens ha sobtat perquè no creiem que calgui un perfil diplomàtic només per a la cimera. Des de Govern no s’ha explicat res així que creiem que aquest càrrec no és necessari, és feina del ministeri d’Exteriors”, va dir Vela, que va afirmar que demanarien a l’ens nacional esclarir la situació: “Demanarem a Govern que ens expliqui per què era necessari.”