L'advocat Silvestre recusa el fiscal general

L’advocat, en una roda de premsa, va explicar que ahir al matí va veure que Alberca representava el ministeri públic en la represa del judici i va fer el pas de recusar-lo davant del CSJ. “Existeix una relació amb una de les parts”, va dir Silvestre, en recordar que el Govern està personat com a acusació particular. “S’ha d’abstenir quan hi ha una relació familiar fins a quart grau”, va assenyalar el lletrat, que va afegir que el cap de Govern, Xavier Espot, podria ser també un dels actors civils presents a la causa Gao Ping.

Ara serà el CSJ qui haurà de decidir sobre la recusació d’Alberca. El posicionament que adopti és inapel·lable. “No ens donaran la raó, però crec que s’ha de fer perquè els tribunals internacionals vegin com es fan les coses a Andorra”, va dir el lletrat. Recordant que és el Govern qui proposa el fiscal general, que aquest és escollit pel CSJ, que la majoria del seus membres són designats políticament i que l’executiu és part del procediment “per totes bandes”, va assegurar que la causa Gao Ping “és un judici polític”.

Silvestre va aprofitar la roda de premsa per denunciar que ha intentat retornar a Corts, sense èxit, les escoltes a Xavier Campos que el Tribunal Constitucional va dir que no es podien utilitzar i que estaven dins del sumari del cas Gao Ping. També va amenaçar de denunciar totes les parts (tribunal, advocats, actors civils i policia) si no s’eliminen del sumari unes escoltes realitzades a Espanya a un dels seus clients, Pablo Laplana, dins del cas Petrov, del qual ha estat absolt. “Si no es fa s’estaria cometent un delicte i, per tant, prendríem accions legals, siguin quines siguin”, va dir.

Silvestre va estar acompanyat a la roda de premsa per un altre dels advocats defensors dels processats en el cas Gao Ping, Antoni Riestra. El lletrat, que un cop es reprengui el judici demanarà que s’excloguin les escoltes d’un dels seus clients fetes a Espanya, va recordar que “a Andorra no hi ha una cobertura legal per traslladar escoltes telefòniques d’una causa estrangera a una d’aquí”.

REPORTATGE

Retorn al passat El protagonisme en la represa de la vista del cas Gao Ping va ser de nou per al mediàtic advocat Josep Anton Silvestre. El lletrat va intervenir, molt al principi de la vista, interpel·lat pel president del tribunal, Enric Anglada, sobre si presentaria qüestions prèvies. Després de dir que sí ho faria va demanar la paraula amb caràcter previ, petició que no va ser atesa pel tribunal. Pocs segons després, quan intervenia un altre advocat, va abandonar la sala. Un fet que no va passar desapercebut per a Anglada, que minuts més tard ho va censurar. “Veig que el senyor Silvestre ha marxat sense demanar permís. Es una qüestió d’ordre i no fer-ho una falta d’educació”, va dir el president del tribunal. Un fet que va fer recordar les picabaralles que l’advocat va tenir amb Josep Maria Pijoan dins i fora de la sala i que van acabar amb la sortida de la causa de qui va ser el president del tribunal del primer judici sobre BPA. Fora de la sala de Prada Casadet, a la roda de premsa que va convocar a la tarda, Silvestre va aprofitar per demanar disculpes al tribunal. “No volia interrompre el judici, avui mateix he presentat un escrit demanant disculpes”, va dir el lletrat, que va explicar que havia marxat de la sala en veure que el fiscal general representava el ministeri públic, per denunciar la situació davant del Consell Superior de la Justícia i per recusar Alfons Alberca. La jornada d’ahir, més enllà del protagonisme aparentment involuntari de Silvestre, va ser un retorn al passat. Convocats a les deu del matí pel Tribunal de Corts, la fotografia fora de la sala era semblant a la del primer dia d’escola. Salutacions entre els advocats, salutacions entre els processats i salutacions entre els advocats i els processats. Els periodistes observant-ho tot i fent travesses a veure quina seria la causa de la tercera suspensió de la vista. Així, quan Anglada va anunciar que s’ajornava el judici fins al 14 d’octubre l’única reacció que no va estar present entre els representants dels mitjans de comunicació va ser la de sorpresa. Potser sí que va sorprendre que no fos Silvestre el culpable de la nova suspensió. Algun periodista lamentava que quatre setmanes d’ajornament donaran temps als defensors per pensar noves maneres de suspendre el judici. Una altra periodista, que encara no ha fet la trentena, assegurava que es jubilarà abans que es faci el judici. Un any i nou mesos després que s’iniciés la vista, la sala de Prada Casadet segueix igual. La premsa no s’ha pogut fer seva encara la peixera on està ubicada. Ja queden lluny els temps en què van pensar de portar alguna planta i una cafetera per fer més suportables les llargues jornades de judici que mai s’han arribat a dur a terme. Ara toca tornar a esperar. El 14 d’octubre estem cridats de nou. Què farà que el judici es torni a ajornar?