Habitatge
Filloy adverteix que la congelació dels lloguers serà “amb matisos”
Es realitzaran modificacions en la mesura per donar resposta a casos concrets del mercat
El Govern proposarà una sèrie de modificacions a una nova congelació del preu del lloguer més enllà de l’IPC per tal de matisar la limitació d’aquesta mesura urgent que permet controlar la situació del mercat. Segons el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, la mesura de limitació que s’està aplicant actualment, i que es va posar en marxa a principis d’any, “era molt lineal i no donava resposta a casos concrets del mercat de l’habitatge”. La idea de l’executiu, segons el ministre Filloy, és dur a terme aquests canvis per aplicar-los abans que finalitzi l’any. Filloy va destacar que la política d’habitatge ha de ser “una qüestió molt transversal i orientada a portar una solució a tota societat, i no només dirigida a un col·lectiu”.
Aquesta, la més urgent de les mesures, conviurà amb d’altres accions en les quals l’executiu està treballant actualment. Segons Filloy, no hi ha una “solució màgica, sinó que s’ha de realitzar una sèrie de petites accions que resoldran, com a mínim, part de la problemàtica”. “Serà una cadena d’accions que haurem d’anar desenvolupant a poc a poc”, va manifestar el ministre, que va insistir que “la solució a l’habitatge no la trobarem d’avui per demà”. Les noves accions es presentaran a la taula de l’habitatge del divendres de la setmana vinent i, tal com va assenyalar Filloy, s’espera que s’apliquin durant el 2019 per “alleugerir la pressió que hi ha ara al mercat de l’habitatge”. No obstant, Filloy va insistir que la problemàtica ve d’una manca de planificació dels darrers 15 anys i que s’ha de plantejar una planificació a llarg termini.
Creació d'un fons d'inversió
El ministre va manifestar que el Govern s’està plantejant la creació d’un nou fons d’inversió, en què pugui participar la CASS, per contribuir a facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer. El ministre va recordar que aquesta és una inquietud que “portàvem als nostres programes electorals”. La proposta xoca en part amb la proposició de llei que va presentar el Partit Socialdemòcrata (PS) en la qual va plantejar la utilització del fons de reserva de jubilació per tal d’invertir en la compra d’habitatges a uns preus de mercat inferiors al preu actual. Filloy, que va assegurar que Govern ha analitzat la proposta dels socialdemòcrates, va manifestar que es comparteix la filosofia i la base de la idea, però que “se’ns fa difícil veure com poder-hi treballar”.
“Si tens una llei que s’ha d’esmenar de dalt a baix probablement la solució és començar de zero i buscar una alternativa”, va explicar el titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut.
Víctor Filloy es va mostrar prudent i va manifestar que les modificacions d’aquest tipus s’han de fer “amb el màxim de respecte” i garantint les pensions de la gent gran.
SENSE DADES PER ANALITZAR LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA
El ministre Filloy es va referir a l’estudi econòmic presentat per la Cambra de Comerç dimecres passat amb el qual alertava d’una possible bombolla immobiliària provocada pel gran nombre d’habitatge de luxe construït en els darrers anys. Segons el ministre, des del Govern no és possible analitzar si hi ha o hi pot haver una possible bombolla immobiliària. “Ens falten dades reals del mercat, sobretot de lloguer, a més de dades més concretes de venda d’habitatge”, va expressar el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut. Tot i la manca de números que concretin la situació de la construcció al principat, Filloy sí que va compartir, almenys, la sensació que s’ha construït molt habitatge de luxe en els darrers temps. “És veritat que a priori hi pot haver un estoc important d’habitatges residencials d’alt standing”, va expressar el ministre. No obstant, Filloy va tornar a la prudència i va manifestar que és un escenari que no l’han pogut contrastar amb dades. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, sí que va poder fer una petita aproximació a les dades d’habitatges de luxe al Principat. “Estaríem parlant d’uns 1.000 o 1.100 pisos”, va considerar Armengol.