Reportatge
Salvem els boscos
Dues organitzacions europees van realitzar una actuació el passat mes de novembre al bosc del Rep d’Encamp. L’acció s’emmarca en el projecte POCTEFA, i una de les principals accions és proposar i dur a terme mesures d’adaptació pel canvi climàtic al Pirineu.
Salvem els boscos
La flora i fauna són dos aspectes imprescindibles per garantir la continuïtat de l’espècie humana al planeta Terra. Per aquest motiu, en el marc del projecte INTERREG-POCTEFA CANOPEE, i en col·laboració amb el comú d’Encamp, l’agrupació europea GEIE FORESPIR i Eforestland, van procedir el mes de novembre passat a realitzar una actuació adaptativa al bosc del Rep d’Encamp, un bosc protector d’allaus de neu, per reduir la vulnerabilitat davant del risc forestal. “A Andorra vam triar la temàtica dels boscos de protecció perquè ocupen una superfície molt important del país, i aquí les allaus són molt importants”, va explicar Benjamin Komac, cap de la unitat de Medi Biòtic del CENMA.
L’actuació es va realitzar sobre una superfície d’una hectàrea al comú d’Encamp. Els participants esperen poder disminuir la vulnerabilitat del bosc als incendis de capçada, per així dificultar que un possible incendi de superfície ascendeixi a les capçades dels pins, i també millorar la vitalitat i enfortir la supervivència dels arbres en cas d’incendi. L’actuació va consistir en la tala del sotabosc fins a arribar a valors de recobriment inferiors al 30%, en la tala de les branques més baixes dels pins i en la tala d’arbres dominants, malalts i/o morts, per afavorir el vigor de la flora. “Nosaltres hem netejat la part baixa del bosc, hem tret els matolls baixos, i en els arbres, el que hem fet és tallar les branques fins a dos metres d’alçada, per així prevenir que un foc no tingui continuïtat entre els arbres, ja que no tindran contacte entre ells”, va afirmar Komac.
El projecte també preveu un seguiment de l’actuació al llarg dels anys, la qual cosa els ha de permetre un millor coneixement de l’evolució posttractament de les principals espècies arbustives presents al bosc i així poder comprendre quin tipus de tractament s’ajusta millor als objectius de gestió preventiva i adaptativa dels boscos al risc d’incendi forestal. “S’ha de fer un seguiment en el futur per saber quan triguen els matolls a créixer per poder saber quan s’ha de tornar a actuar. D’aquí a uns cinc anys podrem tornar a calcular per saber com s’incrementa amb el temps”, va indicar el cap. Komac també va matisar que “les actuacions són a curt i mitjà termini, i respecte al seguiment ja és més llarg, aproximadament d’uns deu anys”, i també estem treballant en altres projectes europeus d’aquesta temàtica”.
Una de les principals accions del projecte és proposar i implementar mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic sobre els boscos dels Pirineus. El clima és un dels principals responsables que afecten el règim i la dinàmica de les pertorbacions naturals. També afecta en gran manera el canvi climàtic previst per aquest segle a la zona pirinenca, en què moltes zones experimentaran canvis importants tant en la durada com en la intensitat i la severitat. “En el futur, un dels problemes que pot haver-hi és l’augment del risc d’incendis, i per aquest motiu hi estem treballant”, va assenyalar Komac.