Vila vol fer de Naturlandia el parc temàtic del Pirineu

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, va afirmar que la corporació vol convertir Naturlandia en el parc d’aventura de referència “a Andorra i a tot el Pirineu”. Durant la reunió de poble que va tenir lloc ahir a l’auditori Claror del Centre de Congressos lauredià, a la qual van assistir uns 400 ciutadans, Vila va explicar que els estudis econòmics i de mercat realitzats pel comú i la societat Camprabassa mostren que Naturlandia necessita noves unitats de negoci que afavoreixin l’increment de vendes. “Ara mateix hem arribat a una situació que és sostenible, i ara toca fer aquesta pujada per tirar endavant i que pugui tornar a generar cèntims per a Sant Julià”, va explicar el cònsol. També va destacar que les mesures de gestió i control aplicades al parc d’aventura “han permès un fet històric, que per primera vegada els ingressos superin les despeses”. Així, “hem passat de tenir un superdèficit a tenir un superàvit operatiu que podríem anomenar crònic amb els beneficis, que són de 550.000 euros aquest 2019”, va matisar.

En la reunió, Vila també va fer esment de la notable valoració que els visitants han atorgat al parc aquesta temporada. L’estudi realitzat per una empresa externa al comú posa de manifest que quasi un 80% dels enquestats valoren positivament l’experiència al centre. Tanmateix, el cònsol també va fer menció al 92,1% als quals els agradaria que a la cota 900, al poble de Sant Julià de Lòria, es realitzessin activitats al voltant del riu, i al 82,9% que afirmen que en cas de construir-se la tirolina a la cota 2.000 hi pujarien.

Tirolina

La tirolina pot ser un motor per a Naturlandia que afavoriria la viabilitat i la sostenibilitat del complex, també seria un atractiu valor afegit per al comú lauredià i en el seu conjunt per al Principat. El giny projectat entre la cota 1.600 i 2.000 seria una instal·lació emblemàtica i única al món en les seves característiques. “Seria la tirolina més gran del món amb sis línies de baixada”, va matisar el cònsol. El giny costaria 4.840.000 euros, que serien finançats a través d’un “project finance”, per mitjà de la constitució d’una societat anònima amb la participació del comú. Així, la rendibilitat de la inversió se situaria en el 4,3%, estimat en 70.000 baixades anuals, que significaria uns ingressos d’explotació de 420.000 euros cada any. D’altra banda, també va afegir que una altra de les innovacions amb les quals podria comptar el parc d’aventura seria l’aplicació de les noves tecnologies, com ara la realitat augmentada. Altrament, el cònsol va argumentar que “el 99% del projecte el realitzarà el següent mandatari”.

En la reunió Vila també va fer esment dels projectes de futur que la corporació vol dur a terme al comú, com l’activitat del ràfting a l’estiu, les canoes o un sender “que recorrerà el tram del riu Valira entre el poble i la frontera del riu Runer”, i construir dues passarel·les per “posar fi als embussos i millorar la seguretat”, va dir.

Tot i les intencions de la corporació al capdavant del comú, el membres de l’oposició van ser crítics a l’hora de discutir les qüestions. Així, el conseller d’Unió Laurediana Joan Albert Farré va indicar que els projectes no tenen en compte les necessitats de la població. “S’ha oblidat de moltes parts de Sant Julià que afecten més la vida diària de la població” i només “s’ha parlat de grans projectes que acaben generant dubtes”. D’altra banda, Cerni Cairat, portaveu de Desperta Laurèdia, va manifestar que “les inversions futures que es plantegen van lligades a la meteorologia, i seria arriscat i imprudent dur-les a terme”. Finalment, Cairat va dubtar dels comptes perquè no estan auditats.

ACTES VANDÀLICS AL COMÚ LAUREDIÀ

En el marc d’una de les preguntes que es van realitzar a la reunió de poble sobre els desperfectes al comú, el conseller de Serveis Públics, Joan Visa, va afirmar que des de la corporació s’han anat “fent actuacions als llocs on més ha fet falta”. Tanmateix, va explicar que “ens trobem amb destrosses, amb tanques trencades per persones, no nens, que entren de nit”, i per aquest motiu “estem instal·lant unes càmeres de vigilància en aquells punts que puguin ser conflictius, per tenir-los controlats i saber què passa”, va dir. Tanmateix, va remarcar que “no tenim un problema cívic”.