El ministeri posa límits a les visites a metges a l'estranger

L’1 de gener entrarà en vigor la via preferent, el nou circuit de l’atenció sanitària que posa el metge de capçalera, el metge referent, al centre del model. Aquell dia ja seran efectius els canvis en el copagament i la penalització econòmica per als que no usin aquesta via preferent i acudeixin directament a un especialista sense passar pel referent. El termini (sense penalització) s’amplia fins al 30 de juny en els casos de qui ja es visiti regularment amb un especialista per una patologia concreta i per als que vagin a la consulta del ginecòleg, l’odontòleg o l’oftalmòleg (els tres especialistes que no necessiten derivació), però que igualment necessitaran que el pacient tingui un referent de primària. El ministeri engega ara una campanya de difusió en què s’explicarà als usuaris tot el que comporta la reforma. També el canvi en les regles i les limitacions per acudir a un metge a l’estranger.

No hi haurà limitacions per a les urgències ni per als estudiants assegurats indirectes. Però a partir d’ara l’atenció d’un especialista estranger requerirà de la derivació d’un especialista del país. El tràmit també el podrà fer el de capçalera en supòsits concrets, prèvia autorització de la CASS, si no hi ha l’especialitat al país o només un professional d’aquella àrea concreta. També si es detecta un problema de llistes d’espera. I el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va voler tranquil·litzar els qui ja es visiten regularment amb un professional de fora de les fronteres. Ho podran continuar fent perquè “no volem trencar aquesta relació de confiança”. Sí que es demanarà com a condició que aquell metge trameti informació puntual al referent al país. Martínez Benazet va deixar clara, a més, la voluntat de teixir xarxes més potents amb els principals hospitals de referència del voltant per a les patologies més complexes.

Els especialistes referents

Al Principat també hi haurà especialistes referents. Serà en aquells casos que el pacient necessita un seguiment amb certa assiduïtat per una patologia, per exemple crònica. A aquell especialista se li demanarà que elabori un pla d’intervenció individual especialitzat (PIIE). No caldrà que l’especialista es converteixi en referent si es tracta d’una visita puntual però tampoc si la relació facultatiu-pacient dura menys de sis mesos o si es fan fins a sis visites.

Benazet va explicar que l’ajornament de l’aplicació efectiva del metge referent (inicialment havia de ser a la tardor) servirà, d’un costat, per fer una major difusió d’una transformació “d’elevada complexitat”, però també per testar el model i culminar la formació als professionals. Una eina cabdal de la reforma és la història clínica compartida i el titular de Salut va explicar que ja hi tenen accés pràcticament la totalitat dels metges, també els laboratoris. En una nova fase hi han d’accedir odontòlegs o fisioterapeutes. Durant aquests mesos també s’ha d’aprovar algun decret normatiu més relacionat com ara el que regularà les segones opinions, per fixar els requisits que donaran dret al pacient a demanar una consulta extra. El ministre també va deixar clar que igual que hi ha llibertat per escollir el facultatiu referent, el pacient tindrà autonomia per canviar-lo.

42.000 pacients ja han escollit

En tot cas, el ministre es va mostrar molt satisfet de l’elevat percentatge de pacients que ja han triat el seu referent: prop de 42.000, un 60% del total. Martínez Benazet va recalcar les bondats del model, que va qualificar d’una mena de retorn als orígens en què el metge de primària recupera el paper que tenia en el passat en pro de la qualitat assistencial, i per evitar els mals detectats ja fa dies en el sistema com les duplicitats de consultes o proves o que s’acudís a un especialista per un problema menor. I es va posar ell mateix com a exemple, recordant que com a especialista en pneumologia s’havia trobat pacients que anaven a la seva consulta amb un simple refredat.

EL MINISTRE DEIXA ENTREVEURE LES POQUES OPCIONS DEL CENTRE DE RADIOTERÀPIA

La decisió sobre si el país tindrà o no centre de radioteràpia no està presa. Ho va deixar clar el ministre de Salut, però també va deixar entreveure les poques possibilitats que veu que sigui finalment una realitat. No pas per qüestions econòmiques, perquè si bé seria l’opció més cara, també es va prendre el compromís polític de dur-lo a terme malgrat el major cost, prioritzant “el confort” dels pacients. La decisió, així, estarà fonamentada per criteris de qualitat assistencial i per això, va detallar Joan Martínez Benazet, s’ha fet assessorar per especialistes reputats en la matèria com ara el doctor Raimon Miralbell. El ministre va detallar que els darrers mesos s’han produït avenços prou significatius en el tractament que posen en dubte si el centre de radioteràpia al país aportaria la qualitat desitjada. Avenços com ara la radioteràpia de protons o que s’estigui aconseguint una major concentració de les sessions, fet que reduiria els desplaçaments dels pacients del país. A més, va afegir el ministre, és clar que el centre s’hauria d’externalitzar, però les condicions que requeriria (tenir un radioterapeuta i un radiofísic en permanència al país) posen en qüestió si hi hauria interès per explotar-lo. En tot cas, el ministre va deixar clar que si es declina el projecte hi haurà alternatives per millorar notablement “l’acompanyament” dels pacients que s’hagin de desplaçar per rebre el tractament (amb recursos com ara vehicles individualitzats), a banda de garantir-los el de major qualitat.