DRETS DE LES DONES

Dues-centes manifestants proavortament

Unes dues-centes persones, cent cinquanta de les quals van venir de fora del Principat, van assistir a la manifestació per defensar l’avortament lliure

Dues-centes manifestants proavortament

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La lluita per aconseguir un avortament lliure al Principat continua. Així ho demostra la manifestació organitzada per l’associació feminista Stop Violències que es va dur a terme ahir per diverses parròquies d’Andorra. Segons les organitzadores, a la marxa, que es va iniciar a Encamp i va finalitzar al Parc Central, hi van assistir unes dues-centes manifestants. L’acte va comptar amb el suport d’altres associacions feministes del país, així com d’altres països, com ara França, Itàlia, Argentina, Portugal o el Marroc. De fet, la gran majoria de manifestants es van mobilitzar des de fora del Principat, sent unes cent cinquanta persones les que van arribar mitjançant bus.

“Només diré que avortarem, no negociarem”, va assegurar de manera taxativa la presidenta de Stop Violències, Vanesa M. Cortés. “Estic molt cansada de veure les conseqüències que té no avortar legalment perquè a la clandestinitat genera un gran problema”, va manifestar la presidenta de l’associació feminista, molt segura que finalment arribarà la possibilitat d’avortar legalment i que es respectin els drets de les dones al Principat. “Vulnera molts tractats que Andorra ha firmat i les companyes ho faran saber”, va assegurar Cortés. La presidenta de l’associació feminista va manifestar que és una situació en la qual “ens estan extorsionant”. “Obligar les dones, les nenes i les joves a parir per després donar els nens en adopció és un delicte i un crim contra la humanitat”, va considerar.

Les manifestants van dur pancartes amb crides en les quals s’exigia un avortament lliure al Principat. Nosaltres parim, nosaltres decidim, Fora els rosaris dels nostres ovaris o El nostre cos, la nostra decisió, van ser algunes de les crides més repetides.

Recorregut amb polèmica

La manifestació es va iniciar als volts de les sis de la tarda al Prat Gran d’Encamp. Va ser a l’inici de la marxa quan la policia no va permetre a les organitzadores posar els cons per realitzar la caminada per la carretera, tal i com pretenien des de Stop Violències. “Ens han dit que la manifestació no era legal i hem decidit desobeir”, va explicar. Segons assegura Cortés, hi havia un recorregut pactat oralment amb govern per dur a terme la marxa per la carretera. No obstant, segons la presidenta de l’associació feminista, aquest pacte va canviar després que Stop Violències mostrés els mocadors a favor de l’avortament lliure durant el discurs del Copríncep francès, Emmanuel Macron, durant la seva visita al Principat. En tot cas, entre les assistents van decidir, mitjançant una assemblea, no fer cas a les indicacions de Govern de realitzar la marxa per la vorera i no per la carretera. Així, la manifestació es va realitzar durant molts moments per carretera.

Un cop les manifestants van deixar el Prat Gran d’Encamp, la marxa va continuar amb l’objectiu de sortir de la parròquia fins a arribar a Ràdio Andorra. Des d’allà les manifestants van baixar per l’avinguda de la Bartra, van passar per FEDA i van continuar fins a Escaldes-Engordany. Un cop van arribar a l’església escaldenca, el grup de dues-centes persones van baixar per les avingudes Carlemany i Meritxell fins a arribar a la plaça de la Rotonda, ja a Andorra la Vella. Un cop allà van trencar per la carretera fins al passeig del riu, des d’on van entrar al Parc Central. La jornada va finalitzar amb una sèrie d’actuacions musicals a càrrec de Mabel Flores i Red Wine Inity. Al matí es van realitzar dues taules rodones sota els títols Un cop aconseguit l’avortament quins problemes hi ha per a l’accessibilitat i Lluitant per la conquesta del cos.

Cortés, que assegura que l’associació feminista té en ment dur a terme accions properament que encara s’han de concretar en assemblea, assegura que l’avortament serà legal a Andorra quan “la gent entengui que la maternitat no és un càstig, quan s’entengui que una creença no es pot imposar a ningú”.

Dues-centes manifestants proavortament

tracking