Demanda a Espanya contra la CASS per quinze milions d'euros

L’empresari espanyol José Manuel Rodríguez, el principal acusat de l’espoli del fons de pensions de la CASS als anys 90 juntament amb l’exdirector Antoni Ubach i que no es va presentar al judici que es va fer a Andorra, ha presentat una demanda a Madrid contra la parapública. Rodríguez reclama 15 milions d’euros que assegura que fa 25 anys que li deuen i que es repartirien entre sis milions que reclama a nivell de persones (a l’època mil milions de pessetes) i nou milions (1.500 milions de pessetes) més a la seva societat Collins S.A.

La demanda ha estat un terratrèmol entre antics dirigents de la CASS, que constaten astorats el retorn de fantasmes del passat. L’acció judicial comportarà que diferents exdirigents de la Seguretat Social hagin d’anar a declarar. La parapública ja n'ha avisat uns quants. La incredulitat d’alguns dels afectats és absoluta. Primer perquè Rodríguez, que sempre va acusar Antoni Ubach de ser el responsable, va saquejar els fons de pensions a través de les inversions de risc de l’exdirector. I ho va fer de forma descarada. La CASS va actuar contar ell a Espanya amb una acusació d’estafa a l’Audiència Nacional. I aquí entra una boira en què s’ha d’aclarir que va passar degut a una sèrie de sentències condemnatòries i recursos en què l’absolien fins que sembla, segons les fonts consultades, que la parapública va deixar de pleitejar. Sempre s’ha donat per fet des dels antics gestors de la CASS que la culpabilitat de Rodríguez era manifesta fins al punt que el mateix empresari abans de l’inici del judici contra ell el 2004 va oferir 300.000 euros a la parapública si retirava l’acusació.

Sense cap pudor

Ubach va utilitzar Rodríguez per a algunes de les inversions a Espanya. L’empresari va actuar per apropiar-se de desenes de milions d’euros del fons de pensió sense cap pudor. Dels 8.000 milions de pessetes (48 milions d’euros) que es van fer de forat al fons de pensions amb la gestió d’Antoni Ubach, condemnat per aquest cas a vuit anys de presó, uns 8 milions d’euros són directament imputables a l’espoli de Rodríguez. La CASS va adquirir l’empresa espanyola Bodegas Luis Megía (Valdepeñas) i la distribuïdora de begudes Dicabesa i es va donar la gestió a Rodríguez i la seva empresa Collins S.A. L’operativa de saqueig va ser tan simple i tan evident com que tant Bodegas Luis Megía com Collins tenien les mateixes persones a la junta. Es traspassaven directament els béns de la bodega (de la CASS) a la societat de Rodríguez. Els mateixos que compraven eren els que venien i la CASS va anar fent injeccions de diners constants per cobrir els forats. Al final, amb desenes de milions d’euros perduts, l’empresa va anar a la fallida.

L’escandalosa sagnia dels diners de les pensions es feia amb mètodes tan barroers com que Rodríguez demanés un préstec d’1,3 milions d’euros a Ibercaja per retornar un deute personal i el crèdit es concedís a Bodegas Luis Megía i per tant es va retornar amb el fons de jubilació. O reclamar a la CASS que enviés 1,1 milions per pagar un deute que Rodríguez deia que Bodegas Luis Megía tenia amb Collins. O que Collins comprés una finca amb avançament i avals de Bodegas Luis Megía i al final pagava la parapública. O comprar, com va declarar un comptable, quatre marques de vi per tres mil euros i l'endemà vendre-les a Bodegas Luis Megía per més de 300.000. I aquestes són les operacions conegudes, perquè, en realitat, com que era la mateixa gent la que gestionava la societat espoliadora i l’espoliada, els diners no es movien, sinó que tan sols eren apunts comptables per anar quadrant el desfalc. La falta de pudor feia que de vegades es fessin simplement transferències directes de capital o demanar a Crèdit Comercial de France un préstec de 3,6 milions d’euros, fer-lo avalar a Bodegas Luís Megía i ni tan sols fer el gest d’intentar-lo pagar. La fórmula de fer avalar a la bodega i després simplement esperar que el banc executés les garanties va ser un clàssic dins de la mecànica d’espoli. Per exemple, en la hipoteca d’un magatzem a Getafe. Quan va tenir lloc el judici a l’Audiència Nacional contra Rodríguez, els mateixos directius d’Ibercaja van confirmar el model de saqueig.

Rodríguez sempre ha mantingut que era un fiduciari que es limitava a complir les ordres que li donava Ubach i el llavors director d’inversions de la CASS, Fèlix Zapatero, i que era a ell i a Collins a qui se li devien diners: els 15 milions que ara reclama.