reportatge
Quan el “no” s'ha d'acceptar
Una discussió de parella va acabar en presó. Aquest és el clar exemple del que no s’ha de fer quan un integrant de la relació decideix no tenir relacions sexuals. La baralla va acabar en una luxació, suficient per al marc jurídic del delicte menor de maltractaments domèstics.
Quan el “no” s'ha d'acceptar
El Tribunal Superior va dictar vist per a sentència el recurs d’un acusat per maltractaments en l’àmbit domèstic. Els fets van succeir el 2016 i jutjats el passat mes de maig pel Tribunal de Corts amb una sentència condemnatòria de presó condicional i una indemnització de prop de 1.020 euros.
El recurs proposat per la defensa va qüestionar l’acusació de maltractaments en l’àmbit domèstic quan el dol que va patir l’agredida va ser una luxació provocada en una baralla en què els dos implicats es van discutir. En aquest aspecte, el Ministeri Fiscal es va emparar que per poca luxació que sigui, l’agressió hi és i que, per tant, la condemna s’hauria de mantenir. Res d’això jauria passat si aquella matinada de setembre del 2016, l’acusat hagués respectat la decisió de l’agredida a no mantenir relacions sexuals. Eren les quatre de la matinada quan la parella es trobava al mateix domicili dormint a la mateixa habitació quan l’acusat va proposar tenir relacions sexuals. Ella s’hi va negar i van començar a discutir, fet que va causar que la noia tingués intenció de marxar a casa seva. Mentre estava ajupida agafant les sabates, en un atac d’ira, l’acusat va propinar un cop de peu al matalàs i aquest va impactar a la cara de l’agredida,per la qual cosa va caure d’esquena i es va donar un cop amb el radiador.
La divergència en declaracions comença aquí, i és que l’acusat explica que, mentre ella plorava, la va agafar per asseure-la al llit i poder parlar. Ella, en canvi, explica que la va agafar violentament, i la va tirar al llit d’una forma poc apropiada. Un cop allà, ella va intentar agafar el telèfon per trucar als seus pares i demanar que l’anessin a buscar. En aquest aspecte també hi ha dues informacions diferents. L’acusat, intentant exculpar-se, explica que li va agafar perquè “no eren hores de molestar als seus pares”, mentre que la noia explica que li va treure el dispositiu de les mans de forma violenta i la va agafar de les mans. En aquell moment, els crits de la noia van despertar els pares de l’acusat que van entrar a l’habitació a separar-los. La noia va marxar d’aquella casa i va anar directament a denunciar-lo. L’informe mèdic posterior va evidenciar les ferides i, juntament amb el relat dels fets de l’acusat, el Tribunal de Corts en va tenir prou per emetre una sentència per un delicte menor de maltractament en l’àmbit domèstic i una contravenció de lesions doloses i condemnar-lo a tres mesos de presó condicional i una indemnització de 1.020 euros més les despeses del judici.