Finals de la Copa del Món d'esquí l'any 2023

A la primera votació Andorra es va endur set vots, pels sis dels noruecs i els dos dels helvètics, mentre que a la ronda defintiva, l’estació dels Pirineus va aconseguir la victòria amb nou vots i Kvitfjell-Hafjell va obtenir-ne sis. Uns resultats que van fer esclatar d’alegria a la delegació andorrana que estava formada pel president i el gerent de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), Josep Pintat i Carles Visa; el director de Grandvalira-Ensisa i màxim responsable del projecte Copa del Món, David Hidalgo; el membre del Consell d’ENSISA, Conrad Blanch; el secretari general de la Copa del Món, Marc Mitjana, i el nou cap de cursa, Santi López.

Només set mesos després d’“una de les finals més ben organitzades de la història”, segons paraules de la FIS, el màxim organisme internacional torna a dipositar la seva confiança, aquest cop ja amb fets, a Grandvalira i Andorra. De fet, la secretària general de la FIS, Sarah Lewis, va dir després de les finals d’enguany que “hem posat la pilota sobre la vostra teulada i esteu preparats perquè tornem com més aviat millor”, i així va ser durant la reunió d’ahir que va acabar amb la victòria de Grandvalira.

SATISFACCIÓ GENERALITZADA

El retorn de les finals de la Copa del Món va ser valorat de manera positiva pels diferents estaments, així, el gerent de la Federació Andorrana d’Esquí, Carles Visa, va manifestar que “estem molt satisfets perquè és molt difícil estar en un calendari així”, i va afegir que “hi ha molta competència, no ens n’adonem, però és molt difícil estar aquí i ser-hi un altre cop és fantàstic per nosaltres”. En aquest sentit, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, va assenyalar que “és una satisfacció compartida amb totes les entitats que ho han fet possible”, i va destacar que “hem pogut celebrar aquesta designació que ratfica la confiança, ja que només quatre anys després tornarem a acollir unes finals de la Copa del Món”, per acabar va assegurar que “que ho hagin anunciat pocs mesos després és motiu d’alegria i d’haver acreditat solvència a l’hora d’organitzar l’esdeveniment”. Per acabar, el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, va declarar que “estem totalment satisfets, han confiat en Andorra”.

L’experiència a l’organització de les finals d’enguany ha estat una de les claus per repetir adjudicació, i Riva va explicar que “la FIS va acabar gratament sorpresa per l’oferta que va donar Andorra, nosaltres hi crèiem fortament, però era important que aquest reconeixement vingués també d’un organisme tant important perquè confirma que Andorra és una plaça de primera com a país d’esquí”. En aquest sentit, Mandicó va expressar que “si aquest any ho haguéssim fet malament, hauria estat molt complicat que ens ho tornessin a donar, tot aporta i ara ja s’ha de començar a treballar per al 2023”.

Precisament de cara al futur, el gerent de la FAE, Carles Visa, va explicar que “el nucli dur de l’organització té unes bases sòlides que funcionen molt bé, però potser s’han d’arreglar algunes coses que potser no van anar tan bé i intentar fer un espectacle encara millor”, mentre que Sílvia Riva va declarar que “la inversió forta ja està feta dels anys precedents, i ara s’haurà de potenciar tot el que ho envolta”.

Per acabar, aquesta decisió de la FIS manté la FAE i Grandvalira en l’itinerari de cara a presentar una candidatura per acollir el Campionat del Món els anys 2027 o 2029. “Ens dona empenta per continuar treballant”, va cloure Carles Visa.

35 MILIONS D'ESPECTADORS

Les finals de la Copa del Món són un dels esdeveniments més importants en el món de l’esquí, i segons l’estudi realitzat després de l’edició d’enguany, l’esdeveniment va tenir 17,2 milions d’euros de retorn mediàtic. 8,2 milions van ser en mitjans espanyols, 3,2 milions en francesos, i 5,8 milions provinents de mitjans dels Estats Units, Gran Bretanya, Itàlia, Noruega o Suècia. A més, va haver-hi 576 milions de lectors, oients i telespectadors a Espanya. En total, va haver-hi més de 4.000 impactes als mitjans nacionals i internacionals, i la cita va reunir 35 milions d’espectadors en directe als 23 països amb canals de televisió que tenien els drets per emetre les finals de la Copa del Món.