Societat
Les entitats feministes consideren parcials les dades dels avortaments
Denuncien la manca dels registres a França i a la sanitat privada catalana
Les entitats feministes consideren parcials les dades dels avortaments
Les dades dels hospitals públics de Catalunya reflecteixen que 124 dones del Principat han avortat, durant el 2018, a la sanitat catalana. La xifra és similar a la dels anys anteriors. Malgrat tot, no és completa, atès que no hi ha les dades ni dels avortaments practicats als hospitals francesos ni de la sanitat privada catalana.
Precisament aquest fet el posen de manifest les dues entitats feministes d’Andorra. Aurora Baena, secretària d’Acció Feminista, parla de “dada molt parcial” tot i que admet que és “significativa”. Vanessa M. Cortés, presidenta d’Stop Violències, va més enllà. Cortés es qüestiona “com arriben les dones andorranes a la sanitat catalana?” i afegeix que “aquesta xifra no és real, pot ser que sigui tres vegades més gran del que sabem”.
Des dels col·lectius feministes també aborden una altra casuística extreta de les dades: qui s’ho pot costejar. L’informe ens presenta, majoritàriament, el perfil d’una dona soltera, d’entre 25 i 29 anys, assalariada i amb estudis. Des d’Acció Feminista, Aurora Baena manifesta que les xifres mostren “el perfil de dones que s’ho poden costejar”. Per la seva banda, Vanessa M. Cortés va més enllà i es qüestiona “quins pactes hi ha amb la sanitat catalana” perquè dones andorranes vagin a la sanitat pública de Catalunya. Cortés diu: “No sabem la casuística d’aquestes dones. Ni si han estat violades o són per malformacions” els avortaments practicats als hospitals públics catalans.
Una llei d’avortament
Sobre com afrontar el futur, les associacions feministes andorranes ho tenen molt clar. Aurora Baena manifesta que “cal un debat honest i obert a la societat” per tal de poder fer una llei de l’avortament a Andorra.
Mentrestant, Vanessa M. Cortés afirma que la futura llei cal que “com a mínim reculli els preceptes que marca la Cedaw, considerada la carta internacional dels drets de les dones per l’ONU, com són el risc de mort de la mare, la violació, l’incest o una malformació del fetus”. Però també afirma que “no hi haurà igualtat real entre homes i dones a Andorra mentre hi hagi lleis que regulin sobre els nostres cossos”.