Actes internes de BPA fixen que sabia el risc que corria
Un alt directiu va informar el consell d’administració tres mesos abans de l’atac dels Estats Units que hi havia 662 clients de risc amb 2.000 milions d’euros
Actes internes de BPA fixen que sabia el risc que corria
Un alt executiu de Banca Privada d’Andorra va exposar el 2 de desembre del 2014, tres mesos abans de l’atac dels Estats Units que va destruir l’entitat, que després d’analitzar la meitat dels comptes s’han detectat 662 clients de risc que sumaven uns dipòsits de 2.000 milions d’euros. L’informe va ser comunicat per l’executiu al consell d’administració, segons revela El País dins de la documentació a la qual ha tingut accés de més de 1.600 fulls d’Excel que corresponen a les actes confidencials del consell d’administració entre el 2005 i el 2015. L'etiqueta “de risc” es refereix a tot un ventall de clients que inclou polítics, exdirigents, alts funcionaris, processats judicials i clients amb més d'un milió. La conclusió del directiu és alertar del perill d'obrir comptes a personalitats sota sospita. El 10 de març del 2015 el Tresor dels Estats Units qualificava BPA d’entitat de màxim risc en blanqueig de capital a nivell mundial i instava que tots els bancs del planeta tallessin qualsevol operativa. Aquesta acció va acabar amb la destrucció de l’entitat i la intervenció per part de l’Estat andorrà.
La revelació de l'alt directiu figura en les actes confidencials del consell d'administració de la BPA. Més de 1.600 cel·les d'Excel a les què ha tingut accés El País i que desgranen les deliberacions del màxim òrgan de govern de la institució financera entre 2005 i 2015. Préstecs, nomenaments, comptes xifrats, creació de societats a Suïssa i Panamà, entre altres.
La figura de les Persones Políticament Exposades (PEP), una etiqueta que identifica càrrecs públics o exdirigents susceptibles de rebre fons tacats per corrupció, va protagonitzar algunes de les sessions del consell d'administració. Els documents reflecteixen nombrosos casos en què s'analitzen operacions milionàries de clients de diferents perfils i nacionalitats. Les actes revelen com un alt executiu del banc va reportar a la cúpula que l'entitat tenia el juliol de 2013 un total de 4.945 clients espanyols els dipòsits dels quals sumaven 786 milions. I que només 215 d'ells (85 milions) havien regularitzat els seus fons a Espanya quatre mesos abans que acabés el termini de l'amnistia fiscal aprovada pel Govern de Mariano Rajoy l'abril de 2012. El mecanisme de l'Executiu del PP va permetre a particulars i empreses blanquejar diner negre a canvi del pagament del 10%, una taxa molt inferior als impostos no abonats al seu dia.
Joan Pau Miquel
El conseller delegat, Joan Pau Miquel, va informar el juliol de 2013 que 30 milions regularitzats pels clients havien aflorat arran d'investigacions judicials. I va posar com a exemple els dipòsits oberts a la BPA per la trama del cas Emperador, la presumpta xarxa de pilotada per a l'asiàtic Gao Ping. Miquel, l'home que reportava al consell aquestes informacions, va encarregar el juny de 2012 un informe al bufet d'advocats català Molins i Silva. El treball va costar 82.000 euros i va abordar els eventuals riscos penals als quals treien el cap el mateix Miquel i els membres dels òrgans de govern de la BPA i la seva filial a Espanya, Banco Madrid. Miquel està processat per ajudar suposadament a amagar la trama d'exministres d'Hugo Chávez que va espoliar 2.000 milions de Petrolis de Veneçuela SA (PDVSA).
El juny del 2013 s’explica que aquell mes es van obrir 240 comptes, que 27 clients van ser catalogats d'alt risc i que una auditoria interna va revelar que no existia cap control de visites a les caixes de seguretat per a la prevenció del frau i el blanqueig de capitals. Una altra acta indica que la BPA va contractar un informe a una consultora per rastrejar l'origen de la filtració periodística dels comptes dels Pujol.