sentència del procés
Cent anys per als líders independentistes
La sentència del procés condemna per sedició i malversació de fons públics el vicepresident català i alguns consellers
Cent anys per als líders independentistes
Dura sentència contra els líders del procés independentista de Catalunya. Les penes dels condemnats, sumades, arriben al centenar d’anys. La pena més alta és per al vicepresident del govern, el republicà Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó i d’inhabilitació.
Amb 12 anys, i pels mateixos delictes, es condemna els consellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, són 11,5 anys de presó.
Els consellers Joaquim Forn, Josep Rull i els líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van rebre penes només per sedició. Les condemnes van ser de 10,5 anys per als consellers, mentre que els Jordis van rebre una condemna de 9 anys de presó.
Finalment, la consellera Meritxell Borràs i els consellers Santi Vila i Carles Mundó van ser condemnats a un any i vuit mesos d’inhabilitació i a pagar una multa de 60.000 euros.
El Tribunal Suprem espanyol, en una sentència que destil·la paràgrafs més aviat polítics que no pas argumentació judicial, va fer decaure les acusacions de rebel·lió, tal com demanava la fiscalia i l’acusació particular.
Tsunami democràtic
La publicació de la sentència sobre el procés d’independència de Catalunya va activar un seguit de mobilitzacions. De manera molt especial a l’aeroport del Prat i a la xarxa ferroviària. En saber-se les penes de presó, la ciutadania va començar a sortir al carrer.
A la Seu d’Urgell, prop de 200 persones es van manifestar davant de l’ajuntament, mentre que els CDR i l’ANC van convocar a la tarda, agrupant unes 2.000 persones. Per avui a les vuit de la tarda hi ha convocat un ple. D’altra banda, els alumnes de la Universitat de Barcelona van buidar les aules majoritàriament, van tallar l’avinguda Diagonal i van marxar en columna fins a la plaça de Catalunya.
Però la concentració més important va ser la convocada per la plataforma Tsunami democràtic, que va cridar a ocupar l’aeroport del Prat. Els manifestants van començar a omplir la T-1 i es van asseure davant del control d’accessos, dificultant-ne el funcionament, a la vegada que els antiavalots dels mossos d’esquadra es desplegaven per tal que no pogués accedir-hi ningú.
En saber-se de la convocatòria, divulgada a través de les xarxes socials, columnes de persones van tallar la Gran Via de les Corts Catalanes i van marxar a peu en direcció l’aeroport, provocant el col·lapse dels accessos. Es van haver de cancel·lar més d’una vintena de vols. Mossos i policia nacional van carregar contra els concentrats amb cops no reglamentaris i amb bales de foam. Es van registrar varis ferits, entre els quals diversos periodistes, que van denunciar les càrregues.
La següent acció del Tsunami democràtic va ser voler aturar l’aeroport de Madrid-Barajas. En una segona crida, 1.200 cotxes bloquejaven els accessos a l’aeroport de la capital espanyola. Aena i el ministeri d’Interior van negar problemes en els accessos i van atribuir el trànsit lent a les complicacions per la pluja.
