Límits als convenis amb la CASS de professionals forans

El titular de Salut explica la mesura pel que està succeint en àmbits com el de la fisioteràpia. “Evitarem que el país tingui un efecte crida, per exemple, per físios que venen de tot arreu o odontòlegs i que després firmin conveni amb la CASS perquè això és inflacionista.” Martínez Benazet apunta que el nombre d’especialistes en fisioteràpia amb conveni amb la CASS era de 38 la dècada dels 80 i que ara ja superen els 140. “Estem en la ràtio més alta d’Europa i aquest decret d’acreditació òbviament ens ajudarà” perquè, afegeix, la situació actual tampoc no afavoreix la qualitat assistencial. “A més a més, les tarifes no són gaire altes, són baixetes, i hi pot haver la tendència a fer actes molt ràpids i això no afavoreix. Prefereixo posar en valor actes ben fets però que un hi dediqui el temps que hi ha de dedicar i que sigui un acte que aporti un resultat de salut a la persona”, manifesta. Precisament ara que el col·lectiu negocia un nou conveni marc amb la CASS, el ministre insisteix en aquest missatge. “L’opinió del ministeri és aquesta, que crec que s’ha de posar en valor els actes que porten valor a la salut de les persones”, sosté.

Encaix amb la UE

Sobre les possibilitats que frenar l’entrada de professionals sanitaris forans puguin ser compatibles amb les disposicions de la Unió Europea ara que es negocia un acord d’associació, el ministre replica que “he parlat amb el secretari d’Estat d’Afers Europeus. Aquí no posem limitació a instal·lar-se al país, estem parlant de l’entrada al sistema públic, de limitar aquells que nosaltres necessitem per al sistema públic”. Martínez Benazet espera també que Europa sigui sensible, atesos els condicionants d’Andorra: “Europa també és sensible a la nostra fragilitat i també hi ha un element que té molt pes que és que nosaltres no tenim centres per formar metges i, per tant, s’ha d’entendre que els nostres professionals van a fora a formar-se i han de tornar. Tot això són coses que en el moment actual les hem mesurat i que probablement les anirem adaptant, però defensarem aquestes posicions” a Europa, remarca el ministre.

Renovable

Tots els professionals que estan exercint al Principat es donaran com a acreditats. Però una de les novetats de la normativa és que l’acreditació serà per només quatre anys i després el professional s’haurà de sotmetre a una reacreditació. “És per quatre anys renovables d’acord amb criteris de formació continuada, que valorarem conjuntament amb els col·legis professionals, i amb criteris de qualitat.” Una informació que la implantació de reforma, sosté el titular de Salut, els posarà més fàcil obtenir. “La història clínica compartida i la via integrada ens donaran indicadors de qualitat. D’acord amb aquests criteris, cada quatre anys les persones que treballen bé i que es formen no tindran cap dificultat”, afirma.

Amb la reforma sanitària i el decret d’acreditació, una altra de les mesures més imminents del ministeri en l’arrencada de la legislatura serà la modificació de la Llei del SAAS, un tràmit encaminat a fer la gestió de la parapública més “àgil i transparent”. Per exemplificar els problemes que s’hi troben, Martínez Benazet, que va ser director assistencial del SAAS, explica que “per cobrir una baixa laboral inferior a 45 dies s’ha de passar per intervenció, per consell directiu, que es reuneix un cop al mes i de vegades menys, ho ha de firmar el ministre... tens una baixa l’endemà del consell directiu i tens un problema, has d’esperar mínim un mes més”. És per això que amb la modificació legislativa el consell directiu es convertirà en consell d’administració i la direcció tindrà capacitat per decidir sobre la gestió del dia a dia, com suplir baixes laborals o contractar quelcom que està pressupostat. També preveu una persona d’intervenció dintre del SAAS per agilitar la gestió.