La CASS trasllada als metges la polèmica de l'avortament

La CASS va traslladar ahir als metges la responsabilitat sobre els actes mèdics. Ho va dir en resposta a les declaracions de la batlle Mingorance, a la seu de l’ONU, on va afirmar que l’ens públic reemborsava les interrupcions voluntàries d’embaràs.

A més a més, l’ens públic va afirmar que no investiga els volants mèdics perquè confia en el criteri dels professionals. Però també van deixar clar que des dels seus fons no es paga cap aturada de l’embaràs voluntària. El que sí que es reemborsa són els avortaments per causes mèdiques i fins a 180 dies de gestació.

Qüestionades pel seguiment que fan de les ordres expedides pels metges, fonts de la CASS van dir que “confiem en el criteri mèdic” i que han de creure que el que se sol·licita és el que es fa.

Per la seva part, el cap de Govern, Xavier Espot, va negar rotundament que a Andorra es practiquessin avortaments clandestins que posessin en risc la vida de les dones, com havia afirmat a la seu de l’ONU a Ginebra el col·lectiu Stop Violències. Visiblement molest, Espot va negar les afirmacions que col·lectius feministes andorrans havien fet els darrers dies, en el marc de la convenció per a l’eliminació de de la discriminació de les dones de l’ONU, la Cedaw.

Pel que fa a les declaracions de la batlle Mingorance, el cap de Govern va dir que “les seves declaracions s’han d’emmarcar en un context molt determinat”, i que la batlle va respondre a “unes afirmacions falses i tergiversades sobre Andorra”. També va recordar que la batlle Mingorance és una magistrada de reconeguda trajectòria en la matèria.

Finalment, Xavier Espot va afirmar que la CASS no pagava cap tractament que no formés part de les nomenclatures legals, tot i que va dir que a Andorra “hi ha un paquet de mesures i ajudes” per tal que si alguna dona decidia avortar fora del Principat no n’acabés patint dures conseqüències econòmiques.

Reaccions

Per la seva part, la consellera general del PS Judith Salazar va expressar la seva preocupació per les declaracions contradictòries dels darrers dies amb relació a l’avortament. Salazar va dir que els socialdemòcrates ja havien entrat una pregunta al Consell General del proper 7 de novembre. Més enllà de la pregunta, va voler recordar que “el cap de Govern, la legislatura passada, quan era ministre d’Afers Socials va manifestar que els avortaments no es reemborsaven per la CASS i ho va fer en seu parlamentària. I això no es correspon amb les paraules de la batlle Mingorance”, que cal recordar que va afirmar que “la dona que vol avortar pot anar a veure el ginecòleg a Andor­ra i pot decidir avortar a França o a Espanya i la Seguretat Social paga aquesta qüestió, o sigui, que no és un problema de diners”.

Per la seva part, Demòcrates per Andorra va intervenir en la Cedaw mitjançant Maria Martisella, que va parlar de les particularitats del sistema del Coprincipat andorrà, i que suposaria un canvi del sistema institucional, afegint que “no es pot fer de forma aïllada”, sinó que era un debat integral.

ACCIÓ FEMINISTA CONSIDERA QUE CAL "NO FER EL RIDÍCUL"

El col·lectiu Acció Feminista, que no va participar en la convenció de la Cedaw, van mostrar la seva disconformitat amb l’encreuament de declaracions. Antònia Escoda, en nom del grup, va afirmar que “és un despropòsit el que està passant. Considerem que la penalització de l’avortament genera desinformació en tots els àmbits”. Escoda va anar més enllà i va afirmar que “cal parar de fer el ridícul o fer-lo del tot i que Enseñat vagi a l’ONU a explicar que la despenalització de l’avortament farà que Espanya ens absorbeixi”. Va acabar criticant la doble moral de l’executiu en aquesta matèria. Sobre si la CASS es feia càrrec dels avortaments, des d’Acció Feminista van afirmar no tenir-ne constància i que “forma part de la nebulosa de la desinformació que hi ha entorn a l’avortament”. També va recordar que els faltaven dades per valorar la situació en la seva globalitat, ja que només disposaven de les que havien facilitat els hospitals públics catalans i els mancaven les de la sanitat privada i de la francesa. Finalment, va plantejar com a possible solució la creació de l’Observatori de la dona, però que “respon a un tema més ampli, malgrat que amb l’avortament l’obscuritat és total”.