comunals 15-d
Sospites d'ajut mutu entre el PS i Terceravia
DA creu que la llista d’última hora dels de Pintat a Escaldes és per debilitar les seves opcions a canvi de la presència dels socialdemòcrates a Sant Julià
La presentació de les llistes no ha fet tornar la calma a l’escenari polític, sinó tot el contrari. Fa temps que sura a l’ambient que aquestes no són unes comunals com les anteriors, que s’ha deixat de banda la coherència ideològica, les directrius de partit, i que s’ha entrat en una dinàmica de tots contra tots per intentar tenir un bon punt de sortida de cara a una victòria el 15 de desembre. Per això les ferides no s’han curat, sinó que es mantenen més obertes després de les aliances i pactes que hi ha hagut.
Una de les formacions en què hi ha més malestar és a Demòcrates, on els dirigents acusen sense embuts els rivals socialdemòcrates d’haver embastat un pacte no escrit, implícit, amb terceravia per tal d’afavorir-se mútuament, especialment a Escaldes-Engordany i a Sant Julià de Lòria. Segons aquesta teoria, els de Josep Pintat haurien presentat una llista a darrera hora en territori escaldenc amb l’únic objectiu de dificultar el triomf de DA davant els liberals i el PS, i d’aquesta manera s’explica el brusc canvi de decisió de la consellera general del PS Rosa Gili, que de la nit al dia va decidir posar-se al capdavant de la llista, precisament coincidint amb l’anunci de la presència de terceravia a la parròquia de Xavier Espot i Toni Martí. Una llista que des de DA es qualifica de gent poc preparada i sense experiència, i confeccionada a darrera hora només per “desestabilitzar” la fortalesa que d’entrada té el tàndem format per Miquel Aleix i Núria Barquín.
Dispersió del vot
Segons aquesta mateixa teoria, el PS com a compensació hauria fet llista a Sant Julià de Lòria per dispersar el vot i permetre una victòria folgada de Josep Majoral amb Unió Laurediana (UL), ja que la previsible retirada de Josep Miquel Vila deixava la parròquia amb només dues opcions i a Desperta Laurèdia optar a ocupar el lloc de Laurèdia en Comú. Tres llistes fan molt més difícil que Cerni Cairat es converteixi en cònsol i per tant hi hauria hagut un intercanvi de cromos PS-UL.
Evidentment ningú confirmarà públicament aquests acords invisibles, però des de DA s’admet que són conscients de l’existència d’aquest pacte ocult i també alguna font socialdemòcrata ho ha reconegut. Uns mals resultats de DA tindrien un efecte pervers en el pacte de Govern amb Liberals, uns liberals que precisament tenen l’enemistat dels seus excompanys a terceravia i dels socialdemòcrates de la coalició d’Acord, i de passada Josep Pintat es trauria l’espina clavada perquè Espot no va pactar amb ell un acord de governabilitat per a la legislatura.
Massa variants negatives que evidencien que la política andorrana ha entrat en una espiral perillosa i els pactes varien a cada parròquia en funció de les simpaties o antipaties personals.
Els demòcrates treuen ara de l’hemeroteca un episodi que els va causar estranyesa i que intenten lligar en aquest apropament PS-terceravia. Es tracta quan el passat 10 d’octubre al Consell General els grups parlamentaris d’aquests dos partits es van donar suport mútuament en les seves proposicions de llei. Els consellers de la formació de Pintat van recolzar la proposta de modificació de la Llei de fons de reserva de pensions del PS, relacionada directament amb la problemàtica de l’habitatge, mentre que el PS es va alinear a favor de la demanda de terceravia de modificar la Llei d’estabilitat pressupostària, coneguda com a regla d’or. Aquesta situació viscuda a les portes d’unes comunals no va passar desapercebuda per alguns, que ara la recorden com un dels factors que permeten avalar la tesi que hi ha hagut un apropament entre terceravia i el PS.
Vot per correu
Un total de 156 andorrans han entrat la sol·licitud per poder votar per correu. La xifra, tal com va informar l’executiu dimarts a través d’un comunicat, s’ha situat per sobre de les anteriors comunals del 2015 (en què se’n van presentar 127) i també dels comicis generals del mes d’abril (144). Per tant, es manté la tendència de creixement positiu.
XAVIER ESPOT: "HI HA PERSONES QUE NO ESTAN PREPARADES"
Eduard Piera / J. R. Baiges - Andorra la Vella El cap de Govern va parlar ahir de les llistes, i encara que no va fer cap insinuació concreta les seves paraules es poden contextualitzar dins d’aquest escenari. Xavier Espot es va felicitar per l’ampli ventall de candidatures que hi ha: “És sa i propi d’una democràcia consolidada. Crec que és el millor remei, a priori, per lluitar contra l’abstenció. Perquè els ciutadans veuen que hi ha vàries opcions i veuen reflectida la seva ideologia, la seva manera de pensar o la seva concepció del que ha de ser la parròquia.” És a partir d’aquí quan s’han d’interpretar les manifestacions del cap de Govern entre línies: “Vull entendre que totes aquestes llistes i aquelles persones que en formen part són persones que estan suficientment capacitades, en cas de victòria, per poder gestionar la seva parròquia.” Des de Demòcrates, segons Espot, tant en solitari o en el marc de coalició amb altres partits o amb una agrupació més àmplia on no hi ha sigles, “tenim la garantia que els candidats que formen part de les nostres llistes són persones formades i capacitades per assumir aquest repte, no sé si tots els partits poden dir el mateix”. Espot no es va voler mullar sobre si tantes llistes poden perjudicar algun partit en concret i va insistir que “cal que posem damunt la taula aquesta qüestió [la de la capacitat]. Perquè tots sabem que algunes llistes s’han acabat configurant a correcuita, a última hora, de forma precipitada, que a mi em fa arribar a la conclusió que determinades persones no estan del tot preparades per al repte que tenen al davant”. El líder taronja també va intentar diluir les divergències amb Martí. “No s’ha d’interpretar des d’una lluita de poder”, va assegurar ahir, tot i admetre que dins el comitè parroquial hi havia sensibilitats diverses. I va abonar aquest argument amb una dada: “La força de DA, on vam assolir el 42% dels vots en la circumscripció nacional, no feia necessari el pacte, encara que una altra part considerava que per coherència calia traslladar el pacte de Govern.” Aquí hi havia sensibilitats diverses, un comitè molt nombrós, que ha pres la decisió, va concloure.