Informe d'estadística
Més de la meitat dels ciutadans no arriben a final de mes
Les famílies monoparentals són les que més problemes tenen
Més de la meitat dels ciutadans no arriben a final de mes
Una manera molt gràfica i molt real de valorar l’estat econòmic de les famílies d’un país és veure quantes i de quina manera arriben a final de mes. En el cas d’Andorra, el 51,3% de les persones que hi viuen no arriben o ho fan amb moltes dificultats a final de mes. A la pràctica vol dir que mig país té problemes per assolir les despeses corrents que es deriven de la vida rutinària.
Qui més problemes té en aquest sentit són les famílies monoparentals, aquelles amb un progenitor i menors al seu càrrec, entre les quals el 89,5% té problemes per arribar amb diners al final de cada mensualitat.
A l’altre extrem d’aquesta problemàtica hi ha les famílies amb dos adults sense nens ni persones dependents. En aquest cas, el 52,2 per cent poden cobrir sense dificultats les despeses mensuals. En relació directa hi ha les càrregues de les despeses de la llar. En aquest cas, el 59,7% de les famílies monoparentals consideren que són molt pesades, mentre que el 57,3% de les famílies de dos adults sense ningú a càrrec consideren que són raonables.
L’enquesta també va preguntar pel temps d’oci de les famílies. La puntuació mitjana al respecte és d’un 6,2. Segons la franja d’edat enquestada, els qui estan més contents amb el seu temps lliure són els majors de 65 anys, que puntuen amb un 7,2. El segueixen els joves de 16 a 29 anys, que baixen la nota fins a un 6,7. La pitjor valoració ve de les persones que estan entre 30 i 65 anys, que es mostren força insatisfetes. La seva nota mitjana és de 5,9. Per sexe, els homes valoren amb un bé alt el seu temps lliure mentre que les dones ho fan amb un 5,9.
L'USdA I EL PS RECLAMEN AUGMENTS DE SOU PER REVERTIR LA DESIGUALTAT
Tant l’USdA com el Partit Socialdemòcrata van coincidir en l’augment de salaris com a recepta per revertir els problemes de desigualtat que va reflectir l’informe de l’enquesta de condicions de vida que va publicar el departament d’Estadística. Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA, va afirmar que “cal apujar sous i pensions”. També va recordar que des del sindicat durant la legislatura passada ja es va fer una proposta d’augmentar-lo un 2,5% durant quatre anys perquè els ciutadans recuperessin el poder adquisitiu. Ubach va dir que la situació actual és fruit “del fracàs de les polítiques socials de DA”. Finalment, va afirmar que caldria insistir en “les 13 pagues obligatòries” i que caldria preguntar-se “si aquesta és l’Andorra que tots volem”. Per la seva part, el president del grup del PS al Consell General, Pere López, va posar en qüestió part de les dades del mateix informe. Va afirmar que “s’han ocultat dades, perquè és difícil de creure que hàgim passat del 27% al 33% en l’índex de Gini en un any”. Aquest índex, que s’utilitza per mesurar la desigualtat, “situa Andorra per sobre de la mitjana europea”, va afirmar López, i era una prova de la desigualtat creixent que segons ell s’estava produint. Sobre els salaris, va voler destacar que el sou base interprofessional hauria d’estar prop del 60% del salari mitjà del país, que se situa en 2.100 euros, i que ara mateix això no es complia. També va criticar que els increments que s’havien fet en aquest sou base i de les pensions eren “totalment insuficients”, tenint en compte el cost del nivell de vida. Va acabar dient que “la situació de l’habitatge ho agreuja”.
