Vives clama contra l'afany per guanyar diners de forma fàcil

Vives va afirmar que "som un país pròsper. Cal repartir aquesta prosperitat i fer-la sostenible". En la seva doble vessant de Copríncep i arquebisbe, va afirmar que "em preocupa" la situació de pobresa que reflectia l'informe d'estadística que va publicar el Govern dijous. No va dubtar a afirmar que hi havia alguns problemes, dels quals va destacar el dels preus del lloguer com a principal. L'arquebisbe d'Urgell va comentar que des de les institucions, “caldrà estar atent i vetllar perquè ningú es vulgui aprofiar de la situació" i va dir que els lloguers no eren per recuperar guanys. Pel que fa a les declaracions sobre l’avortament de la batlle Mingorance davant l’ONU, l’arquebisbe va afirmar que no entraria en cap tipus de polèmica.

Destaca la bona feina

No obstant, Joan-Enric Vives va voler trencar una llança en favor de les persones que treballen en favor dels més necessitats. En aquest sentit, el Copríncep episcopal va dir que "cal reconèixer que Andorra és un dels països pioners en molts camps, des del món de les discapacitats fins al món dels avis i els padrins".

Igualment, va afirmar que des dels comuns s'estava fent una gran labor al respecte, vetllant per la gent gran. Vives va dir que des de les entitats més properes com són les comunals, s'havien creat menjadors i llocs de trobada i fraternitat. L'objectiu principal d'aquestes mesures era evitar la soledat de la gent gran, de qui va dir que "és una d'aquelles pobreses que no surten en les estadístiques però que són molt reals en la nostra societat".

L'arquebisbe també va parlar de les pensions. I va afirmar que caldria reconsiderar-les. Tot seguit va manifestar que des del Govern segur que ja s'estava treballant en aquest punt. Cal recordar que l'informe d'estadística reflectia que un dels col·lectius més vulnerables era el de les persones majors de 65 anys.

Vives va voler també posar en valor la feina que fan les diferents ONG que treballen al Principat i s'encarreguen de la pobresa. Especialment, l'arquebisbe va parlar de Càritas, que és una entitat que depèn directament del bisbat d'Urgell. Aquestes declaracions les va fer en el marc de la visita pastoral a la parròquia de Canillo. Entre els actes que porten associats aquesta visita, a banda de la missa a l'església de Sant Serni, hi havia també una visita i missa al Santuari de Nostra Senyora de Meritxell. També, el pròxim dia 5, Vives serà a Soldeu on procedirà a la benedicció de la plataforma de la pista estrenada per a les finals de la Copa del Món.

L'ARQUEBISBE TÉ UN RECORD PELS PRESOS INDEPENDENTISTES

L’arquebisbe d'Urgell i Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, en la seva homilia de demà tindrà un record pels presos independentistes. Afirma que “ningú pot restar indiferent ni es pot alegrar del dolor que aquesta sentència genera en la societat catalana”, i demana acostar-s’hi “amb respecte i empatia” a ells i les seves famílies. En cap moment, l’homilia vol posar en qüestió la feina dels tribunals espanyols, dels quals diu que “són un dels pilars d’un estat de dret", però sí que recordarà que els bisbes, el dia que es va conèixer la sentència, van demanar que se’n pogués discrepar però sempre des del respecte. S’afirma que “en l’actual conflicte polític, es necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei” per tal de poder arribar en un punt en comú. I per tal de mostrar clar el posicionament dels bisbes catalans, citarà unes paraules del Papa Sant Joan XXIII, que va dir en l’obertura del Concili Vaticà II: “És preferible fer servir el remei de la misericòrdia, que no pas empunyar les armes de la severitat; no és precisament condemnant, com cal atendre les necessitats del nostre temps”. Vives també parlarà dels incidents que s’han produït arran de la sentència, i de les reaccions que hi ha hagut al respecte. L’arquebisbe demanarà que “no han d’oblidar el bé preciós de la convivència pacífica” en referència als aldarulls de les darreres setmanes. Dels mateixos dirà que “la violència és inacceptable i cal condemnar-la sempre, vingui d’on vingui”. Des de la seva posició, demanarà que totes les parts facin un esforç perquè “s’arribi a una solució política i dialogada”. Però l’homilia anirà més enllà i demanarà “gestos magnànims” a l’Estat espanyol. En la part final de la homilia, recordarà que hi ha diverses entitats religioses com Justícia i Pau o altres comunitats i associacions cristianes que afirmen que “la sentència és un pas enrere a la solució del conflicte polític” i que aquesta mateixa posava en risc la convivència a Catalunya. Conclourà l’homilia demanant que es posi “fre a la judicialització de la política” a la vegada que veu en el marc d’un diàleg multilateral la millor manera perquè el conflicte que hi ha es pugui resoldre en una clara direcció: “Justa, democràtica i duradora”.