Reportatge
El mirall d'Andorra
El cap de Govern va afirmar davant dels empresaris andorrans que el principat de Liechtenstein era el model a seguir per les similituds entre els dos petits estats
Fins la setmana passada, Liechtenstein era un altre dels microestats que hi ha a Europa; tal com Andorra, San Marino o Mónaco. Però, en la clausura de la jornada sobre transformació digital, el cap de Govern, Xavier Espot, el va posar en el centre del debat, a l’afirmar que era “el mirall” on s’havia de fixar el Principat que governa.
Però, què hi ha darrere de Liechtenstein? El principat, igual que passa amb Andorra, es troba en una zona muntanyosa i té una holografia complicada. No compta amb un aeroport propi i la xarxa de carreteres no és com per llençar coets. No obsant, el microestat centreuropeu té la meitat de la població i una tercera part de la superfície. I amb aquestes característiques, la monarquia constitucional, amb capital a Vaduz, ha aconseguit una renda per càpita mitjana d’uns 6.000 euros. Especialment rellevant és que una part important del seu PIB es deu a una indústria d’alt valor afegit.
I com s’aconsegueix aquest miracle econòmic? Liechtenstein va saber jugar molt intel·ligentment en el taulell de les relacions bilaterals. En el bell mig de la frontera austrosuïssa, van saber aliar-se a la Confederació Helvètica, amb qui van signar primer acords aduaners, i finalment un acord econòmic, que va portar el microestat a suprimir la seva moneda pròpia (el franc de Liechtenstein) i adoptar el franc suís. La segona gran pota de la seva economia és el sector financer. Amb una tributació màxima per societats entorn al 18% el principat és un pol d’atracció de capitals; i menys important és el secret bancari, que defensen com a modus vivendi. Cal recordar que s’estima en un 30% els ingressos que té l’estat per les transaccions financeres.
Finalment, en la taula dels acords, la monarquia constitucional va signar vers el 1.995 la seva integració a l’Espai Econòmic Europeu, que se sumava a la seva aliança tradicional amb Suïssa. Però les seves relacions internacionals no s’acaben aquí: Liechtenstein forma part de l’EFTA, un tractat de lliure comerç en què hi ha Islàndia, Noruega i Suïssa, probablement els països més pròspers de l’Europa occidental. Per tant, sí, Liechtenstein és un bon objectiu: un sector financer fort, una indústria d’alt valor afegit i una intel·ligent política en el taulell internacional.