Una empresa de seguretat haurà de pagar 275.000 euros per 'mobbing'

Una coneguda empresa de seguretat privada del Principat haurà d’indemnitzar per assetjament laboral amb 275.000 euros dos excàrrecs directius de la societat que van deixar l’empresa voluntàriament per desistiment justificat. Un dels extreballadors rebrà 182.002 euros d’indemnització i 11.201 euros més en concepte de primes per objectius de l’any 2013. La família del segon extreballador –l’home va morir el 2015– rebrà 93.334 euros d’indemnització i 4.461 euros en concepte de prima per objectius del 2013. L’empresa els haurà de pagar a més els interessos legals i les costes judicials del procés.

El Tribunal Constitucional, cinc anys després que els dos excàrrecs deixessin la feina i demandessin la societat, ha tancat l’afer laboral en desestimar el recurs d’empara presentat per l’empresa de seguretat privada contra la decisió de la sala civil del Superior de desestimar un primer recurs a la sentència de la Batllia que va considerar culpable la companyia d’assetjament laboral.

Els fets arrenquen el 2013 quan els dos extreballadors, després d’uns canvis en la direcció, van començar a considerar que se’ls estava fent mobbing. Uns mesos després, ja al 2014, els dos excàrrecs, que feia 28 i 25 anys que eren a l’empresa respectivament, van presentar un desistiment judicial. La causa del desistiment es fonamentava en no haver rebut la tretzena paga el desembre del 2013, no haver cobrat la prima per objectius del 2013, haver estat donats de baixa de l’assegurança complementària i de l’assegurança per accident de l’empresa i per haver estat assetjats moralment a partir del canvi en la direcció i d’una reducció de personal.

La sentència del Superior, avalada pel Constitucional, deixa ben clar que tot i que els dos treballadors van cobrar els sous, fer-ho amb retard és una causa de desistiment. També que l’empresa decidís donar de baixa les assegurances per problemes econòmics.

Quant a l’assetjament només va entrar a valorar el d’un dels extreballadors, ja que en estar l’altre mort no es podia fer un peritatge. Una de les causes que van portar la psicòloga a redactar un informe que donava per provat l’assetjament laboral va ser que l’excàrrec va ser denunciat i querellat per l’empresa per un presumpte delicte de destrucció d’arxius comptables. Una querella no fonamentada que el Superior va considerar constitutiva d’un assetjament moral. Els magistrats diuen que va ser l’actuació de l’empresa el que va provocar danys psicològics i psíquics a l’extreballador.

AL TC PER UNA SANCIÓ DE CAÇA

El Tribunal Constitucional ha admés a tràmit el recurs d’empara d’un caçador que va ser sancionat amb 2.000 euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys per haver transportat el cap d’un mufló mascle de manera prohibida el 2015. L’animal no tenia l’anella corresponent ni els banders havien autoritzat el trossejament del mufló abans del seu transport. El caçador va recórrer la decisió del Tribunal Superior de mantenir la sanció.

DESESTIMACIÓ A UN CONTRABANDISTA

Els magistrats del Constitucional han desestimat el recurs d’empara presentat per un home condemnat per contraban de tabac el 2018. Corts li va imposar una pena d’un mes d’arrest nocturn i una multa de 15.000 euros, sentència que va confirmar el Superior. El contrabandista considerava vulnerats els seus drets fonamentals ja que, tot i portar molt tabac al cotxe, la sentència es va basar en les declaracions dels duaners.