Els saigs defensen que gràcies a ells ara es poden cobrar els deutes

La Cambra de saigs veu errònies part de les declaracions del Raonador del ciutadà i afirma que la llei estableix que les execucions d’embargaments s’han de fer de la manera menys onerosa possible. Dilluns, Marc Vila, Raonador del ciutadà, va afirmar que les actuacions del saig no sempre es realitzen amb proporcionalitat, deixant en situació de vulnerabilitat les persones que tenen deutes, una circumstància de la qual no té notícia el president de la Cambra de saigs, Xavier Granyó. “No tinc coneixement de cap cas que s’hagi deixat en situació d’extrema necessitat cap persona i en aquests casos s’ha de contactar directament amb nosaltres, ja que la llei impedeix l’embargament a algú que es troba en situació de pobresa”, va dir en declaracions al Diari. En aquest sentit, també va explicar que, actualment, la llei “és prou clara” a l’hora d’establir en quines situacions es pot embargar i en quines no.

“El saig ha d’escoltar totes les parts i, basant-se en la informació de la qual disposa, ha de portar a terme la seva tasca de la forma menys feixuga possible. Amb tot, estem obligats per llei a fer les execucions un cop existeix una resolució judicial a favor del prestador”, va especificar Granyó. A més a més, amb referència al cas concret exposat per Vila dilluns, l’embargament del cotxe amb el qual la persona deutora anava a treballar, va explicar que s’ha d’examinar cas per cas, però que si és sobre el vehicle que pesa el crèdit que s’ha de pagar és molt difícil evitar l’execució.

Una figura imprescindible

“Hem de fer balanç dels drets de deutors i creditors, perquè fins fa vint anys eren els prestadors qui tenien problemes per cobrar els crèdits que concedien”, va posar en relleu Granyó. Un punt de vista que coincideix amb el de Sophie Bellocq, degana del Col·legi d’Advocats, qui va defensar a preguntes del Diari la figura del saig. “Fins a l’establiment d’aquesta institució era molt complicat cobrar qualsevol deute pendent. Aconseguir normalitzar aquesta situació va ser i ha de seguir sent una prioritat de país”, va afirmar. A banda, també va posar de manifest que “ho tenen molt difícil”, ja que no existeix un registre de la propietat al Principat. “Segur que hi ha qüestions a millorar, però el saig ha suposat un pas endavant, no hi ha cap altra figura que pugui substituir”, va asseverar. A més, va dir que desconeix situacions en els quals s’hagi actuat amb desproporció, però que s’ha d’analitzar cas per cas.

Per la seva banda, el cap de Govern també va considerar que per la “naturalesa de la seva funció” sempre hi haurà reclamacions relacionades amb la figura del saig i va reivindicar que és necessari per protegir el “dret de crèdit”. “Tot s’ha de contextualitzar: una cosa és que el Raonador del ciutadà rebi queixes, l’altra que aquestes acabin amb una recomanació o un informe que acrediti que el saig ha actuat de manera incorrecta”, va explicar.

Tot i això, Xavier Espot va reconèixer que hi ha un petit percentatge de protestes en les quals s’ha pogut demostrar que el saig s’ha “extralimitat o no ha respectat els llindars que estableix la llei. En aquests casos molt puntuals s’ha d’actuar. En aquestes situacions va assegurar que el ministeri de Justícia actua i que, paral·lelament, tal com preveu la Llei del saig, s’ha engegat un sistema d’inspecció de la tasca d’aquests juristes.

Segons el Raonador del ciutadà, el gruix de les queixes sobre l’actuació dels saigs les concentra un dels tres juristes que ocupen el càrrec. Granyó va rebutjar fer declaracions sobre aquesta qüestió en concret i va afirmar que les protestes no es tracten de manera individualitzada, sinó que són tractades i analitzades com a institució amb la intenció de fer-les minvar tant com sigui possible.

Canvis en les notificacions

Pel que fa a la polèmica sobre les notificacions –el Raonador va afirmar que algunes persones van patir embargament l’any passat sense haver rebut la pertinent notificació–, Granyó sí que va admetre que saben que existeixen aquests casos i va explicar que la Cambra ha incorporat algunes millores per revertir la situació. Concretament, arran de les queixes rebudes durant l’any 2018 s’han adoptat mesures addicionals per garantir que la notificació arriba al seu receptor com, per exemple, l’enviament una segona carta d’avís a la persona deutora. A banda de les cartes, com ja era habitual, els anuncis també es realitzen de manera pública a través del BOPA.

Per acabar de polir el sistema, però, Granyó va reivindicar “l’ajuda” de l’Estat.“Encara podríem avançar més si incorporéssim la figura del nunci dins del saig, però per fer-ho cal que el Consell General i el Govern posin les eines”, va afirmar.