Pintat i López, units per una confluència d'interessos

La maniobra conjunta de Josep Pintat i Pere López en la presentació de les llistes per a les eleccions del 15 de desembre va més enllà de les parròquies de Sant Julià i Escaldes. Coincideixen en un únic objectiu: ser cap de Govern. I ambdós van contra rellotge. En l’actual escenari Pintat no aconsegueix ni aconseguirà articular una alternativa política per projectar el seu poder a Laurèdia a la resta de territori. Mentre que López corre el perill que des del mateix partit se li pengi l’etiqueta de perdedor i per tant se’l doni per amortitzat, segons diverses fonts. Per tant, els és imprescindible modificar l’escenari i a hores d’ara només hi ha una possibilitat. Remota però és l’única: que el PS guanyi a Andorra la Vella i Escaldes i a ser possible també a les altres tres parròquies on està present, i que UL arrasi a Sant Julià. Una variable que, encara que pugui semblar una paradoxa sobretot per les aspiracions de Pintat, els beneficia, i molt, a tots dos.

En el cas de López perquè és evident que és una possibilitat que ni tan sols preveu. En el cas de Pintat perquè s’infligeix una dura derrota als demòcrates alhora que s’esborra del mapa polític els liberals de Jordi Gallardo. És més, tot l’espectre polític és conscient que una derrota de DA a Escaldes és, a la pràctica, la fi de la formació. La qual cosa li obriria a Pintat la porta per articular al seu voltant una nova formació de centredreta. Que d’altra manera és poc menys que impossible. Per això fa i farà tot el possible per col·laborar amb el PS, com ja es va demostrar al Consell del 10 d’octubre passat, quan es van donar suport en les respectives proposicions de llei. El que va comportar que més d’un pes pesant del partit mostrés la seva disconformitat amb l’estratègia d’apropament al PS, fins a l’extrem de donar-se de baixa de la formació. Un conseller del grup també es va manifestar en cercles privats en contra de la votació.

Les cada vegada més freqüents reunions de López i Pintat s’emmarcarien en la mateixa línia. La col·laboració, però, té data de caducitat; les properes eleccions generals, que si poden ser anticipades, molt millor. Sempre que terceravia sigui alguna cosa més que el projecte fallit que és en aquests moments. Amb DA tocat i els liberals enterrats, atreure Ciutadans Compromesos tampoc no seria cap dificultat. Ja se sap de la ductilitat de la política massanenca.

Rubia, cridat a capítol

La candidatura de terceravia a Escaldes va ser de les d’urgències. Pintat la necessitava i va fer anar Jordi Rubia a Sant Julià diumenge 27 passat per donar-li un missatge clar i contundent: s’ha de fer llista sigui com sigui. En cercles polítics s’explica en aquesta precipitació les claus d’una llista que ha provocat baixes i que ha incorporat persones que mai han fet política, que ningú coneixia al partit i que ni tan sols es coneixen entre elles. L’endemà es presentava la candidatura al comú d’Escaldes amb l’aval de 34 firmes, que després del cor­responent control (se’n van anul·lar sis per repetides o no vàlides) van quedar en 28, la quantitat mínima exigida. Una anul·lació més i la llista quedava en un no-res, amb la qual cosa la maniobra conjunta Pintat-López se n’anava en orris. Per a molts escaldencs que fa anys que estan submergits en la política, l’objectiu de la llista que lidera Rubia no és guanyar, sinó erosionar el vot de centredreta i afavorir així el PS. De fet, la seva presentació va ser clau perquè Rosa Gili acceptés el repte d’aspirar a cònsol, tot i les fortes reticències a deixar el Consell General. Se l’ha jugat i si perd quedarà absorbida per la política de segona divisió que suposa estar a l’oposició d’un comú, i la figura ascendent que té ara capaç de fer ombra a la poderosa coalició DA-L’A i també al mateix Pere López es difuminarà. “En unes primàries entre López i Gili les forces no estarien gaire desiguals”, sosté un veterà polític de la parròquia. La proposta d’anar contra Miquel Aleix va ser una iniciativa del mateix López.

La jugada de terceravia no va ser de franc i tenia una contrapartida; satisfer l’anhel de Pintat d’ar­rasar a les urnes a Sant Julià, per la qual cosa feia falta un mínim de tres llistes per debilitar el rival. Amb dues, tot i sortir Josep Majoral com a favorit, les opcions de Cerni Cairat creixien exponencialment. Amb la perspectiva del que ha passat, polítics que van estar des del principi en les negociacions per agrupar el màxim de forces en la plataforma que s’ha estructurat a l’entorn de Desperta Laurèdia entenen ara la posició del PS: “Des del primer moment es va constatar la falta de voluntat dels socialdemòcrates de participar en aquesta gran coalició i tot van ser pegues i mal­entesos tant amb el fons com amb les persones.” Al final, López va tirar pel dret amb una llista pròpia, així que establia l’escenari més anhelat per UL.

Escaldes centra ara tota l’atenció de cara al 15 de desembre. De teories n’hi ha moltes, fins i tot que es vol ressuscitar l’antiga UCPA o que Martí està en espera d’un resultat favorable per moure fitxa. La seva intervenció ha estat decisiva perquè no hi hagi pacte amb els liberals. L’única dada segura és que a la parròquia ara hi ha 88 electors més que a l’abril. Es poden fer especulacions amb els resultats de les generals, però els protagonistes varien i malgrat que Demòcrates surt com a favorit tot és possible.

SER LIBERAL I VOTAR JAUME BARTUMEU

Els pactes entre les diferents formacions polítiques a l’hora de confeccionar les candidatures per al 15 de desembre provocaran situacions paradoxals a gairebé totes les parròquies. En particular a Andorra la Vella, Escaldes i Ordino. Els que s’hauran d’enfrontar a situacions més sorprenents i complicades són els militants i simpatitzants liberals, que en cas de mantenir-se fidels a l’hora de votar veuran com, segurament, per primera vegada donaran suport a la formació que lidera Jaume Bartumeu. Una alternativa que difícilment haurien previst mai, i encara menys els de la capital.