La imposició directa frena el mal moment de la indirecta

Es tracta de les dues principals fonts d’ingressos de les quals es nodreix l’Estat per al seu funcionament i per als serveis i, com s’explica en el document, “integren tota una sèrie de tributs, la naturalesa dels quals està fortament associada a l’evolució dels principals indicadors econòmics. Les previsions del PIB i de l’IPC són a l’alça, així com les importacions, encara que a un ritme menor. Els ingressos patrimonials també creixen (7,7%, 2,6 milions) gràcies a l’augment dels dividends d’Andorra Telecom i de FEDA.

El Govern també calcula una evolució positiva del capítol taxes i altres ingressos, que atribueix “a la tendència econòmica prevista a l’alça que incidirà en l’increment de la taxa d’activitats econòmiques (societats) i les sol·licituds de treball”. Una de les conclusions és la bona tendència de la imposició directa des del 2015, lligat a l’increment de l’IRPF (set milions en total), mentre que hi ha un decreixement pel que fa a la principal font d’ingressos de l’Estat, els impostos indirectes (300 milions d’euros finals).

Impost General Indirecte

En nombres absoluts es calcula recaptar 87 milions d’impostos directes. Pel que fa a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, s’ha previst una xifra de 2,7 milions d’euros, una variació negativa del 23%.

Pel que fa als impostos indirectes, l’IGI presenta una recaptació de 131 milions, 5,8 milions menys que l’any passat, tot i que no està tancada la xifra d’aquest any, que depèn dels turistes i del consum intern. La taxa al consum s’ha pressupostat en 109 milions d’euros, un 2,23% menys. Hi ha una caiguda de les previsions de l’impost del joc del bingo a quasi la meitat perquè es té en compte la futura obertura del casino.

D’altra banda, en relació amb el capítol de despeses, les cor­rents s’han pressupostat en 391 milions (un 3% més) i les de capital també augmenten fins a 79 milions.

La inversió real prevista pel Govern és de 44 milions, 33 dels qual pertanyen a Ordenament Territorial, que té com a despeses més significatives les associades al Centre Nacional de Trànsit (xarxa viària i túnels), conservació de carreteres i manteniment d’edificis públics.

Per la seva part el ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut té destinats 28 milions d’euros, que aniran bàsicament a ajuts a famílies, pensions de solidaritat, ajuts al lloguer o pensions per a adults amb discapacitat i beneficència.

MÉS BAIXA PER PATERNITAT PER ALS AUTÒNOMS

La disposició final quarta té una importància mínima pel que fa al concepte pressupostari, però important des del punt de vista social i familiar, ja que fa referència a la prestació per paternitat, de manera que la baixa per als pares que exerceixen una activitat per compte propi serà la mateixa que la que tenen actualment els assalariats. D’altra banda, hi ha una modificació per ampliar el col·lectiu de persones assegurades voluntàries en els casos en què un assegurat indirecte a la CASS es pogués quedar sense cobertura. Fots de la Seguretat Social han explicat que es donen casos injustos, ja que per motius laborals alguns menors es queden sense cobertura sanitària, i es volen solucionar aquestes situacions.

S'AUTORITZEN NOMÉS 14 PLACES NOVES DE TREBALL

El projecte de pressupost autoritza el Govern a la creació de 14 places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables: dos batlles; dos secretaris judicials; tres oficials de Batllia; sis administratius de justícia i un tècnic financer comptable. Les despeses de personal tenen una dotació pressupostària de 123 milions i presenten un creixement del 3,3%, és a dir, tres milions més que aquest any. Les retribucions del cap de Govern, ministres i altres alts càrrecs només poden incrementar-se amb l’IPC d’aquest any 2019, el mateix tracte que rebrà el personal dels membres del Consell Superior de la Justícia (CSJ) pel que fa a les seves nòmines.