reportatge
Dubtes de la zona franca
La creació d’una zona econòmica especial al Principat, que va proposar el ministre Gallardo, genera inquietud entre els actors implicats. Els models en què es podria fonamentar encara estan en procés embrionari però la intenció és implantar-la aquesta legislatura.
Dubtes de la zona franca
Una zona franca pot ser una qüestió molt bàsica, però la tipologia en què s’implantarà és un dels factors més importants a tenir en compte. El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va anunciar dimecres passat que en el transcurs d’aquesta legislatura la creació d’una zona franca al Principat seria una realitat. Aquestes afirmacions han generat dubtes sobre quin serà el model en què es fonamentarà. “Hem d’esperar a veure quins són els models i com es concreten, ja que una zona franca pot ser una cosa molt senzilla per facilitar tràmits d’importació i exportació, o per altres factors que esdevingui un lloc més logístic. Hem de saber què entenem per aquest concepte i què hi cap”, va assenyalar el gerent de la CEA, Iago Andreu.
Un altre dels neguits que produeix la implantació és la seva ubicació, que encara està per decidir. “Trobar una ubicació és una de les qüestions a tenir en compte. Tanmateix, és una de les iniciatives que venim reclamant des de fa temps i considerem que amb el recolzament del Govern podrem fer realitat les demandes perquè gent no resident pugui tenir mercaderies internacionals i, sobretot, el mercat de luxe que suposa el món de l’art”, va manifestar Miquel Armengol, president de la Cambra de Comerç.
D’altra banda, altres visions sobre el projecte consideren que des del Govern no s’acaba de tenir constància sobre la infraestructura, i indiquen que genera confusió. “El Govern actual està venent fum perquè a hores d’ara encara no ha entès què són i com funcionen les zones econòmiques especials. No parlem de la zona franca de Barcelona, a Andorra no tindria cap efecte crear un dipòsit duaner, ja que no generaria beneficis per al país”, va constatar l’excandidat a cap de Govern i cap de llista d’Unió del Progrés, Alfons Clavera. També va posar en relleu que l’únic model que podria ser profitós al Principat seria el manufacturer i de fabricació amb baixa tributació, basat en les tipologies instaurades a Bèlgica i Alemanya.
I va expressar que la intenció és diversificar l’economia. “Augmentar el PIB i equilibrar la balança fiscal, igualar les importacions i les exportacions, i avançar-nos a les demandes de l’acord d’associació amb la Unió Europea.” Clavera va assegurar que tot i les expectatives positives de l’executiu “la zona franca no es durà a terme amb el Govern actual i continuaran administrant la misèria econòmica que ells han creat i reproduït”.
El també advocat precisa que les zones econòmiques especials tenen un paper estratègic en la dinamització del comerç internacional. Al món actualment hi ha 1.400 zones econòmiques especials (zones franques) instal·lades en 125 països, on s’han establert 3 milions d'empreses. “Un terç del comerç mundial transita per aquestes zones”, remarca el polític escaldenc, que considera que el model d'Istanbul que va plantejar Gallardo “és equivocat, no és el millor per a Andorra”.
“A Andorra en les zones econòmiques especials s'han d'instal·lar indústries productives i de manufactura sostenibles, no contaminants. Així com empreses d’e-comerç”, afegeix Clavera.