Respir per a la CASS tot i que la situació és crítica

Les pensions que la CASS pagarà el 2024 seran superiors als ingressos de les cotitzacions de la branca de la vellesa i el 2038 s’esgotaran les reserves del fons de jubilació. Aquestes són les conclusions de l’últim estudi actuarial que els experts francesos sobre les jubilacions van presentar a la CASS a finals del mes passat. La “petita millora” que el president de la parapública Jean Michel Rascagneres va anunciar en el balanç de final del seu mandat el 28 d’octubre és exactament d’un any. Perquè aquesta és la diferència amb els resultats de l’informe dels mateixos autors que es va donar a conèixer fa més de dos anys i on es fixava la primera variable al 2023 i al 2037 la segona.

Una millora que es deu exclusivament a motius conjunturals de la gestió dels recursos i de la rendibilitat del fons de pensions en el darrer període ja que no s’ha fet cap de les reformes estructurals que s’apuntaven en el primer informe actuarial. De manera que segons fons coneixedores del document que va rebre la parapública fa dues setmanes, l’estudi –que compara la situació d’Andorra amb països amb una població similar– es reafirma en el fet que el model de pensions és insostenible, i que s’han de dur a terme canvis profunds immediatament. Tot i que amb el darrer augment de dos punts de les cotitzacions s’hagi ampliat el marge de resistències del sistema.

La destrucció del model de jubilació començarà amb la necessitat d’utilitzar els interessos del fons de pensions (1.364 milions a 30 de setemebre) durant dos anys per eixugar la diferència negativa. El següent pas seria utilitzar les reserves per fer front al dèficit anuals entre l’augment de la despesa respecte als ingressos per cotitzacions. Finalment, la situació s’agreujarà perquè la diferencia negativa augmentarà de forma exponencial entre el volum de pensions compromeses a pagar i les entrades de diners.

Edat, cotització i punt

Les conclusions a què arriba l’informe un cop analitzades totes les variables i aplicades les correccions de la conjuntura econòmica en relació al 2017 són, però, les mateixes. Després de fixar, segons les mateixes fonts, un creixement del 0,6% anual del nombre de treballadors, una inflació mitjana del 2% i un increment dels salaris del 0,5%, la sostenibilitat del model passa per aplicar mesures correctores de manera urgent. La proposta de la CASS és incrementar l’edat de jubilació fins als 67 anys, augmentar sis punts la cotització, que se situaria al 28%, limitar les pensions més altes que es revaloritzarien per sota l’IPC, revisar el preu del punt i aplicar una taxa específica a l’alcohol i el tabac que es destinaria a incrementar el fons de reserva.

Una de les reformes més urgents i imprescindibles és, però, modificar el que es coneix com el coeficient de conversió, que és el que defineix el període que es tarda a recuperar el que s’ha cotitzat a la parapública des de la jubilació. En aquest moments es troba totalment desfasat ja que es mantenen els mateixos paràmetres de quan es va posar en marxa el sistema, mentre que l’esperança de vida ha anat augmentant de manera significativa. Una anomalia que des de la CASS es considera que cal corregir aviat.

La possibilitat que s’hagi d’instaurar una assegurança complementària a la pensió com es fa en altres països segueix sobre la taula. El complement es finaçaria a través d’una retenció salarial.