nova seu ministerial

El Rosaleda ja espera els nous hostes del ministeri de Cultura

Enllestida la remodelació de l’antic hotel Rosaleda, que ha costat set milions d’euros

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Queda lluny el dia que el Rosaleda, l’antic hotel encampadà projectat per Adolf Florensa i aixecat entre el 1941 i el 1943, rebia la visita de la piqueta per enderrocar-lo. Les ferides d’aquella “trastada”, com la va recordar ahir Xavier Orteu –part de la terna d’arquitectes que signen la rehabilitació, amb Enric Dilmé i Jordi Vidal–, queden amagades en el flamant edifici que a partir de l’any vinent allotjarà els serveis del ministeri de Cultura –excepte la Biblioteca Pública i l’Arxiu Nacional–. La ministra Sílvia Riva va xifrar en uns set milions d’euros el cost de la rehabilitació. Bona part dels diners no es veuen: han anat a parar precisament a “cosir” l’edifici, a reforçar l’estructura i els forjats. Perquè era un bastiment malmès –també pel pas del temps i els anys de goteres que es van escolar pel sostre– i perquè el pes dels arxius i els espais de magatzem que trasllada el ministeri així ho exigeixen.

Però mantenir dempeus l’històric edifici, un dels màxims exponents de l’arquitectura del granit i declarat BIC, va més enllà de la inversió recent per remodelar-lo: s’hi han de sumar els sis milions que va suposar l’expropiació i les obres de consolidació realitzades abans de decidir-ne l’ús, que van costar prop d’un milió d’euros. A banda, encara queda pendent una inversió d’uns 400.000 euros per aixecar dues plantes a l’edifici annex, de nova construcció, que es destinarà a magatzems i a allotjar els tallers de restauració de l’àrea de Béns Mobles.

Setanta persones

Cultura –tercer ministeri que es descentralitza, amb el d’Educació i una part d’Ordenament Ter­ritorial, i en espera de quin acabaria traslladant-se a Radio Andorra– disposa d’unes ins­tal·lacions de 6.000 metres quadrats que encabiran prop de setanta persones treballant (la Biblioteca Pública i l’Arxiu sumen una vintena més), en tres plantes dedicades a oficines, arxius i magatzems, unes golfes que quedaran per a ús del personal (espai d’office i menjador) i dos espais soterranis. El vestíbul rebrà el visitant amb una exhibició de part del fons d’art del ministeri –peces que van anar a la Biennal de Venècia i algunes de comprades, com ara la de Samuel Salcedo, de moment en dipòsit després de l’exposició a Art al Roc i que està previst adquirir amb el fons de reserva del ministeri–. Donaran caliu a l’espai que els visitants podran recórrer entre avui i demà, en les dues jornades d’obertura de portes. Avui, de 16 a 20 hores, i demà, de 10 a 19 hores.

La centralització dels serveis, va defensar Riva, permetrà un estalvi al ministeri. Primer, perquè es podran deixar els magatzems de l’Avançader, ocupats per les 50.000 peces del fons de Patrimoni Cultural, uns espais llogats que costen prop de 3.000 euros al mes. L’estalvi serà “progressiu”, perquè no es deixaran de cop i s’hi inclou la factura energètica d’uns serveis dispersos: Patrimoni és a Aixovall; Política Lingüística, a casa Motxilla, i la Biblioteca Nacional, a la Casa Bauró. En aquests dos casos els lloguers són “testimonials”, va apuntar Riva, qui va afegir que per als dos espais es buscaran usos alternatius, per no crear un buit al centre històric d’Andorra la Vella.

També la incorporació de la Biblioteca Nacional –que ocuparà part de la primera planta– serà gradual i part dels fons romandrà als magatzems de Govern als Marginets.

EXPLORANT ESPAIS PER A L'ARXIU

Trobar una nova seu per encabir l’Arxiu Nacional d’Andorra és una de les tasques de la legislatura. Però amb la despesa feta al Rosaleda, el Museu de l’Automòbil i el Nacional, quedaran diners? De moment, el que fa el ministeri és “explorar espais”, va dir Riva. Propietat o no de l’Estat (descartada ja Casa Rossell), públics o privats. Valoren també la dimensió: l’Arxiu compta ara amb 700 metres lineals de magatzem i fan molt curt fins als 4.000 que seria un càlcul “de màxims”.

UN CALAIX DE SASTRE

Els soterranis de l’antic hotel, tancat durant decennis, eren un batibull d’objectes, un escenari de pel·lícula de terror, segons els va descriure gràficament Orteu. Però també s’hi amagaven estris i equipaments d’indubtable interès. La peça estrella, i que es conservarà in situ, és el frontal de l’antic forn. El mateix que van fer servir Pere Pons i Francesca Pifarré, arrendat al primer propietari del Rosaleda, Joan Puigsubirà, que és qui el va fer construir. Una petita història, aquesta del forn, reconstruïda per l’escriptora Ludmilla Lacueva. D’aquest calaix de sastre (i una mica desastre) en què es va convertir el Rosaleda amb el pas del temps i l’abandó també han sortit altres petites joies: algunes de les làmpades que ja il·luminen el vestíbul. Taules i altres peces de mobiliari o, entre els equipaments de quan l’hotel estava en ple funcionament, una enorme màquina de pelar patates. Seran restaurades als tallers de Patrimoni Cultural i tornaran a l’edifici. Un bastiment on la rehabilitació i remodelació, van recalcar els arquitectes, ha buscat que no perdi l’essència original.

El Rosaleda ja espera els nous hostes del ministeri de Cultura

El Rosaleda ja espera els nous hostes del ministeri de Cultura

tracking