Els lletrats del 'cas BPA' fan pinya per apartar Alberca
Els advocats reclamen al CSJ que aparti el fiscal general i l’adjunt per la trobada amb membres de la coalició parlamentària
Els lletrats del 'cas BPA' fan pinya per apartar Alberca
El mateix dia que el Tribunal de Corts posava una data per reprendre el judici de l’anomenat cas BPA s’intensificava la polèmica per la reunió que va mantenir el fiscal general, Alfons Alberca, i l’adjunt Borja Aguado amb representants de membres dels tres partits de la majoria (DA, L’A i CC), per debatre sobre una de les esmenes que ha de servir per modificar el Codi de Procediment Penal, precisament per facilitar que les escoltes telefòniques d’una causa puguin ser traslladades a altres, una pràctica que va vetar el Constitucional.
Tots els advocats que participen en el cas BPA van tramitar ahir al Consell Superior de la Justícia (CSJ) una petició de recusació d’Alberca i que també quedi al marge Aguado, perquè entenen que aquesta trobada amb els grups de la majoria va ser una maniobra del fiscal general per facilitar la seva estratègia en el judici, després de la sentència del TC que va impedir incorporar a la causa BPA gravacions a l’exdirectiu Javier Campos perquè van ser fetes per als tribunals espanyols.
Precisament una de les esmenes que es volen incorporar a la legislació sobre blanqueig permet traslladar les escoltes i, segons el calendari marcat, hauria de ser aprovada pel Consell General en la sessió fixada el 28 de novembre i seria d’aplicació immediata, és a dir, que estaria plenament vigent el 2 de desembre, quan s’iniciï el judici amb les qüestions prèvies.
Divisió de poders
Els lletrats s’agafen a la legislació i a la divisió de poders. El reglament del Consell General especifica que les comissions legislatives, a través del síndic general, poden “requerir la presència davant seu dels membres del Govern, de les autoritats electes, dels funcionaris públics que en depenguin perquè informin d’aquelles qüestions que corresponen als temes que tracten. Se n’exceptuen els membres del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional”. Mentre que l’article 9 de la Llei del ministeri fiscal remarca que “el Consell General es comunica amb el ministeri fiscal a través del síndic general”, tràmit que no va ser respectat.
Aquesta polèmica va ser debatuda ahir a la comissió legislativa de Finances, a instàncies del Partit Socialdemòcrata. Els tres grups de la coalició van defensar que la reunió amb Alberca i Aguado no va ser oficial, sinó oficiosa, i que van ser ells qui van demanar la seva presència i, per tant, no era necessària la comunicació a la síndica. Precisament la demanda de recusació va ser entrada a Sindicatura i avui arriba als grups parlamentaris.
Dins d’aquest entramat de legislació i d’acusacions, hi ha l’episodi que va publicar el Diari referent a la trucada que van rebre els consellers Eva López (liberal) i Joan Carles Ramos (demòcrata) per part de l’advocat Josep Anton Silvestre, que va amenaçar amb una querella per tràfic d’influències, prevaricació i corrupció contra els fiscals i polítics.
EL CONSTITUCIONAL REBUTJA L'ÚS DE GRAVACIONS FETES PER A ALTRES CAUSES JUDICIALS
El Tribunal Constitucional va establir que l’ús de les gravacions que proven que els delinqüents són culpables han de quedar fora per un concepte de forma. Per sustentar aquesta teoria, el TC va enumerar un article del Codi de Procediment Penal. “Les cintes no utilitzades s’han de conservar com a annex al sumari i, esdevinguda la resolució definitiva del cas, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el control de l’autoritat judicial.” L’acció que va provocar aquesta sentència va ser un recurs d’empara que va presentar l’exdirectiu de BPA Javier Campos, que havia estat gravat per la policia andorrana a instàncies de la justícia espanyola, amb relació al cas Petrov de blanqueig de la màfia russa on el principal acusat, Andrei Petrov, es va confessar culpable. Les converses van ser incorporades a la causa general de BPA per la fiscalia. Campos va ser investigat dins de la instrucció del cas BPA a Andorra però no va ser processat. El Constitucional va considerar que les converses havien de ser retirades de la causa per provenir d’una causa espanyola (encara que van ser gravades a Andorra per la policia del Principat).
LES QÜESTIONS PRÈVIES S'INICIARAN EL 2 DE DESEMBRE
El Tribunal de Corts va comunicar ahir a totes les parts que el 2 de desembre es reprendrà el judici amb les qüestions prèvies, sense fixar una data límit per finalitzar-lo. Únicament detalla que hi haurà sessions de matí i tarda i que després el tribunal es prendrà el temps que consideri necessari per decidir quines qüestions accepta i quines rebutja, i no ha concretat una data per iniciar els interrogatoris. Únicament s’espera que a partir del 14 de gener es faci la recepció de la resolució sobre les qüestions prèvies. S’ha generat molta expectativa sobre aquest nou intent d’un judici que fins al moment ha estat interromput.