El Govern convocarà proves per a una plaça de notari

L’estat de salut de Josep Estañol ha accelerat la decisió del Govern de convocar unes oposicions per a una nova plaça de notari que està previst que surti a concurs abans de finals d’any. El ministre de Justícia i Interior Josep Maria Rossell treballa, un cop va ser facultat per l’executiu el 2 d’octubre passat, en la redacció del plec de bases, l’elaboració del temari i la composició del tribunal que haurà d’examinar als candidats en un termini d’entre sis mesos i un any a partir de la convocatòria oficial. Si bé Estañol es planteja tancar el despatx, tal com ja ha anunciat, encara no ha presentat la dimissió davant el Govern, ni tampoc ha fixat una data per fer-ho. Una possibilitat que se li ha proposat diverses vegades des de l’executiu però que ell ha eludit, segons fonts properes al cas. En el supòsit de produir-se, la renúncia l’haurà de fer pública amb sis mesos d’antelació com a mínim, tal com fixa la Llei del notariat. De manera que podria passar que una cinquena notaria s’afegís a les quatre ja existents des de fa vint anys.

La situació d’incertesa al voltant de la notaria fa pràcticament un any que dura; des del moment en què Estañol va posar en coneixement de l’anterior Govern la seva situació personal. Alhora, va afegir que seguiria al capdavant del despatx fins que pogués sense fixar cap termini. Fins i tot es va plantejar, sense èxit, la possibilitat de modificar la Llei del notariat per crear la figura del notari auxiliar (via oposicions), el que li hauria permès seguir en actiu fins als 65 anys amb independència de l’evolució del seu estat de salut. A partir d’aquell moment, l’auxiliar hauria “heretat” la notaria.

Perill de col·lapse

El nou notari no estarà operatiu fins d’aquí a un any i mig, i sempre que es compleixin els terminis previstos pel Govern. Un cop superada la prova i abans de prendre possessió, haurà de cursar una formació de com a mínim sis mesos que ha d’incloure pràctiques en una notaria. De manera que es podria arribar al límit del col·lapse si per alguna raó Estañol es veu obligat a tancar de forma sobtada. Una situació que podria convertir-se en crítica ja que Isidre Bartumeu està valorant una important oferta de treball fora d’Andorra que li faria qüestionar-se la seva continuïtat com a notari, segons ha pogut saber el Diari. Una possibilitat que hores d’ara des del Ministeri de Justícia i Interior no es contempla.

El Govern compta amb Bartumeu, Rodríguez i Ferrandiz per tal d’evitar la paralització del país que de ben segur comportaria passar de quatre a tres notaries durant un llarg període de temps. Per poder superar aquesta més que probable conjuntura d’interinitat, el pla de contingència del ministeri competent és que els tres notaris en actiu assumissin de manera proporcional i rotatòria les obligacions que tingués contretes la notaria Estañol. A banda de la feina als respectius despatxos dels quals són titulars. La qual cosa posa sobre la taula el debat de si quatre notaris són suficients per a cobrir les necessitats del país i les possibles situacions excepcionals com la que ara es planteja. La Llei que regula la professió permet fins a un notari per cada deu mil habitants. Per tant hi ha marge suficients per augmentar els nombre de fedataris; ara bé és una alternativa que encara ni s’ha plantejat de manera oficial.

Més oposicions en dos anys

L’edat dels titulars de les notaries i el fet que la jubilació és obligatòria per Llei als 65 anys ha motivat que el Govern comenci a treballar per poder assegurar-ne el relleu de manera no traumàtica. A fi i efecte de garantir la viabilitat del sistema, l’executiu ha previst que d’aquí a dos anys, dos i mig com a màxim, es convoqui unes noves oposicions per cobrir una altra plaça. Una casuística que s’anirà repetint a mesura que els notaris en exercici els vagi arribant el moment de retirar-se.

L'ESTRUCTURA DEL SISTEMA ES TRANSFORMA AMB L'APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ

Els sistema del notariat pateix canvis estructurals amb motiu de l’aprovació de la Constitució el 1993. Fins aquella data només hi havia dos titulars al país escollits per cadascún dels Coprínceps: Marc Vila Riba per l’episcopal i Matias Aleix pel francès. El 1996 es promulga la Llei del notariat, que estableix que la plaça s’obtindrà per oposicions que es convoquen pràcticament de manera immediata. Vuit són els candidats que si presenten per cobrir quatre places, que és el mínim que estableix la Llei. Els exàmens orals i escrits es realitzen els dies 30 de juny i 1 de juliol de 1998. Les millors puntuacions les obtenen Josep Estañol, Isidre Bartumeu, Joan Carles Rodríguez i Rosa Ferrandiz i es converteixen en els primers notaris a guanyar la plaça per concurs després de jurar el càrrec el 17 de juliol del mateix any. En un termini màxim de tres mesos obren el despatx i durant una curta temporada hi ha sis notaris en actiu al país. Una situació que dura fins a final de novembre quan Aleix deixa el càrrec en arribar a l’edat reglamentària dels 65 anys. Vila Riba ho farà poc temps després. En aquell moment és també quan es constitueix la Cambra de notaris i la definició del tractament dels documents. Amb la qual cosa es configura l’estructura notarial que s’ha mantingut inalterable des de fa vint anys, però que ja ha donat els primers passos per començar a canviar.