Els alts càrrecs declararan el patrimoni però no serà públic

Tot i això, el projecte presentat té certes restriccions com, per exemple, que la declaració de patrimoni dels càrrecs no serà pública, sinó que restarà dipositada al Tribunal de Comptes. Aquestes declaracions es faran davant de notari, que s’hauran de presentar a l’inici i al cessament del mandat, i seran fiscalitzades pel tribunal, que serà l’encarregat de traspassar-les a la fiscalia en cas que es detecti algun tipus d’enriquiment il·lícit.

Les conselleres generals Maria Martisella (DA) i Eva López (LA) van explicar el cos del text legislatiu, sense entrar gaire en el detall de cadascun dels apartats. No obstant això, Martisella va explicar que des del Govern fins a les societats en què algun ens públic tingués majoria, passant pels comuns o el Tribunal Constitucional o el de Comptes, es veurien afectats per aquest projecte de llei. Aquests ens tindrien l’obligació de fer publicitat activa, és a dir, publicar aquella informació que garanteix la transparència en la gestió de les diferents casuístiques que es preveuen en la proposició de llei.

Declaració de béns

La consellera liberal Eva López va explicar en què consistirien les declaracions de béns que haurien de fer els càrrecs públics. Aquesta situació és un fet inèdit en la política andorrana, atès que fins ara no s’havien produït mai aquest tipus de declaracions. López va dir que seria el Tribunal de Comptes qui fiscalitzaria aquesta situació dels càrrecs públics. També es va explicar que aquestes declaracions serien privades i només consultables pel mateix tribunal, els interessats o un procediment judicial. El document que hauran de presentar els càr­recs públics és força extens i consta d’un total de quatre pàgines. En aquestes, hauran d’informar sobre els béns immobles, els drets reals sobre les finques, la propietat dels vehicles, els saldos dels comptes bancaris, les accions en societats, les societats off shore que tinguin, les participacions en fundacions, els préstecs o crèdits, altres drets o les pensions que puguin cobrar.

Pel que fa a les informacions classificades, l’executiu podrà actuar d’ofici i restringir l’accés a tota aquella informació que es consideri que “afecta interessos de l’Estat”. Martisella va dir que aquesta restricció no seria mai superior a 20 anys. No obstant això, la proposició de llei, al segon apartat, article 18 i punt 2 del text, especifica que “de manera motivada, sempre que existeixi un risc imminent que pugui perjudicar la integritat del Principat d’Andor­ra i sempre que no s’hagi exhaurit el termini màxim definit [...] Govern pot ampliar el termini de classificació inicial, sense que es pugui superar en cap cas el termini màxim de 30 anys”.

La consellera general de DA també va exposar que “tots els ciutadans podran sol·licitar informació” sense la necessitat de donar-ne el motiu, excepte aquella que fa referència a les declaracions patrimonials. No obstant això, l’ens que rebutgés parcialment o totalment aquesta petició sí que hauria d’indicar els supòsits pels quals rebutgés la petició. Per aclarir els motius de denegació, Martisella va citar l’article 8 de la proposició. Entre els tretze supòsits que explica en destaca la “defensa i seguretat nacional”, “les relacions amb els Coprínceps i els seus serveis’’ o “la protecció del medi ambient”. A més a més, també va explicar que tota la informació a que la llei obliga els diferents ens públics haurà d’estar publicada a les pàgines web de cada organisme per ser consultada.

Per gestionar les demandes o possibles conflictes es constituirà un nou organisme que determinarà quina informació es pot facilitar, la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació.

DIFERÈNCIES AMB ELS CÀRRECS PÚBLICS

La proposició de llei que es va presentar ahir inclou per primera vegada que els càrrecs públics hagin de presentar una declaració patrimonial, si bé aquesta en cap moment serà pública i només podrà ser consultada pel Tribunal de Comptes o en cas de procés judicial. Aquesta és una de les principals diferències que hi ha amb les lleis de transparència que estan aprovades tant a Catalunya com a Espanya. Mentre que en el cas català totes les declaracions de béns i patrimoni resten penjades en el portal de la transparència, en el cas espanyol aquestes dades es fan públiques a través del BOE, el Butlletí Oficial de l’Estat espa­nyol.