Transport
El cost del TPV, obstacle per al seu ús al taxi
Els taxistes consideren que el 80% de les operacions al Principat es fan en efectiu i que no surt a compte fer la inversió
El cost del TPV, obstacle per al seu ús al taxi
L’alt cost del TPV, el dispositiu per poder cobrar amb targeta als establiments comercials, és el motiu principal pel qual la gran majoria de taxistes andorrans no el tenen al vehicle i per tant no ofereixen aquesta possibilitat als clients. Així ho manifesten diferents actors del sector, que admeten que cada cop és més estrany veure TPV als taxis. El president de l’Associació de Taxistes d’Andorra (ATA), Carlos Felipe da Cunha, xifra el cost del TPV, entre bancs i l’empresa gestora del dispositiu, en uns 500 euros. “Hem demanat la mediació amb el departament de Transport per millorar la situació”, va explicar Da Cunha.
En la mateixa línia es mou el segon secretari de la branca sindical de taxistes de l’USdA, Armand Godoy, que explica que avui dia “el més estrany és trobar algun taxi d’Andorra amb l’opció per pagar amb TPV”. Godoy admet que cada cop sembla que hi hagi més demanda de poder pagar amb targeta, però el cert és que, segons Godoy, el 80% de les operacions es fan en efectiu. “Són minoria”, va manifestar. En la seva experiència personal, Godoy es va informar de l’opció d’implementar el pagament amb TPV al seu taxi però veient el cost del dipòsit va optar per desestimar aquesta opció i ajornar la seva valoració per més endavant. “Les dades et fan dubtar si la gestió de posar el TPV al taxi seria amortitzable o no”, va explicar el segon secretari del sindicat dels taxis.
COMPARACIÓ AMB BARCELONA
El cost del TPV a Andorra és molt superior que en d’altres ciutats properes, com ara Barcelona, on el preu que té el dispositiu és d’uns 50 euros anuals per als taxistes. “Hi ha molta diferència, no conec les peculiaritats del mercat andorrà perquè provoquin aquesta diferència, però són xifres destacables”, va manifestar Godoy. El segon secretari del sindicat va expressar que una possibilitat és poder negociar en bloc, com a sector, amb els bancs, o buscar altres alternatives accessibles per millorar la situació actual. El primer pas per fer-ho és el d’enfortir el sindicat.