reportatge
Embolics de batllia
Una advocada recusa una magistrada perquè la seva parella, pare dels seus fills, és el lletrat de la part contrària en diversos plets judicials que té en marxa. La lletrada considera que la magistrada té una enemistat manifesta contra ella per estar casada amb el rival.
Embolics de batllia
A Andorra, des de fa uns anys, sembla que no ets ningú en el món de l’advocacia si no has recusat algun magistrat o batlle, o a més d’un. Una eina que s’hauria de fer servir per garantir els drets fonamentals de les persones processades pot arribar a ser absurda quan s’arriba a situacions com les que recentment ha hagut de resoldre el Tribunal Constitucional: la petició de recusació per part d’una advocada primer contra una magistrada del Tribunal de Corts i després contra dos dels magistrats que van haver de decidir sobre la recusació de la jutge. Els fets arranquen el maig passat, quan la lletrada va recusar la magistrada Canòlich Mingorance, que formava part del tribunal que l’estava jutjant en una causa seguida contra ella. Considerava que la jutge no podia ser imparcial pel fet que la parella d’aquesta magistrada, i pare dels seus fills, havia tingut i té encara diversos processos pendents en què ella és l’advocada de la part contrària.
Malgrat que la Llei qualificada de la justícia no determina com a causa d’abstenció o de recusació el fet que un familiar (com és el cas en aquesta causa) tingui processos pendents amb les parts del procés, advocats o procuradors, la lletrada va seguir amb la recusació en considerar que de “la relació marital de la magistrada recusada se’n deriva l’aparença d’una enemistat manifesta, ja que és l’advocada de la part adversa del seu espòs”. Per l’advocada, la no recusació vulnera greument el seu dret a un tribunal imparcial.
La lletrada també va portar al Constitucional la vulneració del seu dret a un procés degut a causa de no haver-se donat lloc a la recusació dels magistrats de la sala penal del Tribunal Superior Yves Picod i Marie Conte. Els dos jutges formaven part del tribunal que va negar la recusació de Mingorance i l’advocada havia demanat que se’ls fes fora de la causa quan va conèixer que formaven part de la sala. El fet que es pronunciessin sobre l’assumpte quan la lletrada havia demanat la recusació és considerat per la mateixa com una vulneració del dret al procés degut.
En una recent sentència, el Constitucional ha desestimat el recurs d’empara que l’advocada va presentar contra la decisió de la Presidència del Superior de desestimar la recusació de Mingorance. Els magistrats de l’alt tribunal consideren que el Superior va obrar bé quan va desestimar la recusació al·legant que no hi havia lloc per l’enemistat manifesta de la magistrada contra l’advocada en no haver cap element que ho provi.