VIOLÈNCIA DE GÈNERE
L'àrea d'Igualtat atén 286 dones el 2019
Dels gairebé 300 casos d’enguany, 113 són nous expedients, una xifra que a final d’any arribarà als 144 del curs passat
L'àrea d'Igualtat atén 286 dones el 2019
El servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere ha atès fins a l’octubre 286 casos de violència de gènere, dels quals 113 són casos nous. Així ho va explicar ahir la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, en una roda de premsa amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, en què va aprofitar per destacar la feina de divulgació de l’àrea i l’increment del nombre de dones ateses des del 2015. “El 2015 vam atendre 120 persones entre casos nous i els que arrossegàvem de l’any anterior. Aquest any n’hem atès 286 i no és que creixin els casos, sinó que ha crescut la detecció”, va explicar Porras, que en espera que acabi l’any recorda que el nombre de casos del 2019 és encara provisional i que l’objectiu és que el volum de dones ateses per primera vegada estigui a l’altura del curs passat, 144.
Focus en la joventut
Les dades que va presentar ahir l’àrea d’Igualtat remarcaven que el segment d’edat amb més casos atesos és el d’entre 28 i 39 anys. Amb tot, Porras va voler destacar el gran nombre de casos registrats entre la joventut. “Els casos de joves d’entre 16 i 27 anys són els tercers més nombrosos. Tot i que molts pensen que la violència entre homes i dones és de gent més gran, les dades indiquen que les joves també en pateixen”, va dir.
El maltractament psicològic, físic i social és el més detectat per part del servei d’atenció. Tot i això, hi ha una majoria que no denuncien els fets pel lligam que els uneix amb l’agressor i per por. “Moltes noies no denuncien pel vincle que tenen amb la parella. No és un desconegut i denunciar-ho és més complicat. A més, la violència de gènere desestabilitza la víctima i de vegades tenen por a les conseqüències”, va remarcar Porras, que va afegir que els serveis públics, cos de policia inclòs, han d’estar a l’altura de la situació i no fer patir més la dona. Es per això que l’àrea d’Igualtat està treballant en projectes com la implementació d’una guia de col·laboració i protocols d’actuació pels diferents estaments públics amb l’objectiu de “saber actuar davant una denúncia de violència de gènere”. “Hem d’intentar que tots segueixin la formació perquè no volem que les dones hagin d’explicar milers de cops el que els ha passat”, va defensar Porras, que va destacar un nou protocol d’actuació entre els comuns i un pla de formació en l’àmbit educatiu. El 181 és el número d’atenció a les dones, un telèfon que no deixa rastre i que va voler defensar Porras per la seva feina de contenció i informació que rep al llarg de l’any entre 2.000 i 3.000 trucades.
Valoració positiva
Les associacions feministes del país van valorar molt positivament la feina realitzada des del servei d’atenció a les víctimes. En aquest sentit, Montserrat Nazzaro, de l’Associació de Dones, va posar en relleu que l’augment decasos demostra que les violències són més visibles ara i que les víctimes ja no estan “estigmatitzades” per la seva situació. Amb tot, Laia Ferré Marot, d’Acció Feminista, va posar en dubte que el servei disposi de prou recursos. “Estan fent una feina magnífica, però si han augmentat els casos també ho ha de fer el pressupost”, va afirmar. Així mateix, va posar l’accent en el fet que cal accelerar els terminis de la justícia per tal que les dones se sentin acompanyades en iniciar un procés judicial. “Si les animem a denunciar s’ha de simplificar el procés”, va afegir.
Així mateix, ambdues organitzacions van posar en relleu la importància d’impulsar canvis en el sistema educatiu. “La clau és incidir tant en l’educació que reben els nois i noies a casa com a l’escola. Se’ls ha d’ensenyar a identificar què és violència i inserir la perspectiva de gènere a totes les assignatures”, va manifestar Nazzaro.
També una representació de les dones que conformen les candidatures comunals de Demòcrates va aprofitar la jornada per llegir un manifest i reivindicar la feina feta des de les institucions i la necessitat de conscienciació davant d’aquesta “xacra social”.
STOP VIOLÈNCIES DENUNCIA PRESSIONS PER PART DE LA POLICIA
“Hi ha violència a Andorra i n’hi ha molta, contra les dones i les activistes. Només falta que ens cremin i és molt greu, perquè el que volem és un país millor”, va afirmar Vanessa M. Cortés, presidenta d’Stop Violències. Segons Cortés, després de la seva intervenció a les Nacions Unides del 21 d’octubre ella personalment va rebre pressions per part de la policia andorrana. “Després d’anar a parlar davant el Cedaw ens van trucar i van obrir diligències per la manifestació del 28 de setembre en contra nostra, ja que consideren que la meva actitud va ser xulesca després que ens diguessin que la manifestació estava desconvocada. Volen judicialitzar la meva actitud”, va dir. A més, va afirmar que Govern ha mentit per invalidar l’informe emès per l’ONU que qüestiona la situació de les dones al país. “No han pogut refutar les nostres afirmacions, així que han mentit per defensar-se”, va assegurar, tot dient que es van presentar serveis que no existeixen o no coneguts des d’Stop Violències. “Nosaltres hi vam intervenir de manera legítima, com a part d’un procés en el qual la societat civil pren part”, va afirmar, i va manifestar que Govern no està a l’altura dels tractats internacionals que està signant i ratificant.