Recusació del magistrat andorrà al Tribunal de Drets Humans

L’advocat Alfons Clavera va presentar el 20 de novembre passat un escrit davant la secció primera del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg en què demana la recusació del magistrat andorrà en aquest organisme, Pere Pastor. La recusació la presenta sobre la base de l’article 28, apartat dos, del reglament de procediment del Tribunal d’Estrasburg, que diu que cap jutge podrà participar en l’examen d’un assumpte si té un interès personal en el mateix a causa d’un vincle conjugal o parental amb qualsevol de les parts. Es dona el cas que Pastor està casat amb la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó.

Clavera presenta el recurs en el marc d’una causa que té oberta contra l’Estat andorrà en el Tribunal de Drets Humans en no constar-li que Pastor, malgrat estar casat amb Calvó, s’hagi abstingut del coneixement de l’afer i és per això que sol·licita en aplicació de l’article 28, apartat dos, la recusació del magistrat.

Cal recordar que el jutge designat pel seu Estat, en aquest cas d’Andorra, informa els magistrats encarregats de dirimir una causa contra el seu país sobre la legislació nacional. De ser acceptada la recusació, Pastor s’hauria d’inhibir d’aquesta causa i, possiblement, de tots els casos relacionats amb el Principat, dels quals no podria informar els magistrats.

La data en la qual es podria resoldre el recurs és de moment impossible d’assenyalar. El proper pas de la primera secció serà demanar a Pastor l’opinió respecte a la recusació i un cop escoltada serà el president de la sala qui haurà de decidir. Clavera considera que la causa de la recusació és objectiva i que la demanda hauria de ser acceptada.

Cas de blanqueig

En paral·lel a la recusació del magistrat andorrà a Estrasburg, la causa que porta Clavera continua el seu camí al Tribunal de Drets Humans. Un camí que es va iniciar l’any 2015 quan el lletrat va dur Andorra a Estrasburg en considerar que s’havia vulnerat el dret al recurs establert a l’article 6.1 de la Convenció europea dels drets humans. Ho va fer arran de la sentència del Tribunal de Corts que va condemnar en rebel·lia l’advocat panameny Ernesto Chong Coronado i el seu pare a cinc anys de presó, tres de ferms, i una multa de 600.000 euros en trobar-los culpables de blanquejar diners del narcotràfic.

L’advocat va recórrer contra la sentència a la sala penal del Superior, que la va desestimar i va instar Clavera a presentar un recurs d’audiència a Corts. Després de presentar un incident de nul·litat d’actuacions que també va ser refusat, va presentar un recurs d’empara al Constitucional que va ser admès a tràmit, primer, i desestimat, després.

Totes aquestes accions es van realitzar el 2014 i un any després el lletrat de Chong Coronado va denunciar Andorra al Tribunal d’Estrasburg per vulneració del dret a la jurisdicció i a la defensa i al recurs en matèria penal. Clavera considerava que l’article 250 del Codi de Procediment Penal vulnera aquests drets perquè obliga el condemnat en rebel·lia a estar present en el recurs d’audiència i per tant no garanteix la plena efectivitat del dret al recurs penal.

En el cas Chong Coronado, el fet que el processat tingués una condemna de presó ferma podria fer que fos internat al centre penitenciari abans de presentar-se davant del tribunal. I ho és perquè són els magistrats qui tenen la potestat de decidir si suspenen la sentència. Segons Clavera, l’actual redactat de l’article no dona garantia legal al condemnat en rebel·lia que la pena li serà suspesa durant la tramitació del recurs d’audiència.

Considera que aquesta figura jurídica hauria de ser similar a la de l’article 198 del Codi de Procediment Penal relativa als recursos d’apel·lació que suspèn l’execució de la sentència fins tenir una resolució definitiva.

En la demanda, que va ser admesa a tràmit el 2016, Clavera es fixava en dues sentència d’Estrasburg relatives al recurs de cassació que van obligar França a canviar la legislació perquè els condemnats en rebel·lia no entressin a presó.

La resposta del Govern va ser que Chong Coronado no havia esgotat les vies de recurs a Andorra en no haver fet el de súplica. I sobre el fons de la qüestió va aportar una trentena de sentències per provar que existeix la possibilitat que Corts suspengui provisionalment l’execució de la pena. La resposta de Clavera va ser que amb les sentències aportades es pot comprovar que Corts a vegades suspèn i a vegades no. Quan ho nega, al·lega gravetat del delicte o risc de fugida. Això provaria que no sempre es garanteix l’efecte suspensiu ni en tota la seva amplitud el dret al recurs penal.

CONNEXIONS AMB UN NARCOTRAFICANT COLOMBIÀ

Corts va condemnar Ernesto Chang Coronado i el seu pare per blanqueig de capitals que provenien de pagaments realitzats pel narcotraficant colombià David Murcia Guzmán, condemnat a trenta anys de presó al seu país i a nou als Estats Units. Chong Coranado i Murcia, que tenien negocis conjunts a Panamà, eren amics des de joves i fins i tot un cop van canviar les identitats per evitar la detenció del narcotraficant. En el judici a Corts, la línia argumental de la defensa de pare i fill va ser que la causa que s’havia obert contra ells al Panamà s’havia sobresegut i que no hi havia cap prova de blanqueig de diners. Igualment, al·legava que els Chong no coneixien les activitats delictives de Murcia. Els dos condemnats en rebel·lia tenen un compte a Andorra, ara mateix bloquejat per la Batllia, amb 600.000 euros que primer la fiscalia i després Corts consideren que procedien del blanqueig de diners que Murcia havia aconseguit traficant amb cocaïna.