Condemnat per amenaces a les xarxes socials
El Superior ratifica el delicte d’amenaces a un resident que també afronta una pena de presó per un delicte major d’abús a un menor
El Tribunal Superior va condemnar la setmana passada un resident que, després d’una llarga separació, va buscar, assetjar i amenaçar de mort totes les parelles de la seva exdona. Així doncs, l’última instància judicial del país va donar la raó a Corts que va sumar a la pena de presó de l’encausat per un delicte major d’abús de menors el delicte menor d’amenaces no condicionals. El cas porta en seu judicial des del 2018 quan una de les parelles de l’exdona de l’acusat el va denunciar després de rebre diferents missatges amenaçadors a través de les xarxes socials. “D’aquí quinze minuts estaré a la festa major d’Escaldes i si et veig, tindrem problemes”, va escriure el sentenciat en un dels missatges i és que el modus operandi de l’acusador no era només les amenaces per xarxes socials, sinó que també es dedicava a perseguir i amenaçar a la seva exdona i les seves parelles pel carrer. A mesura que va passar el temps, les amenaces van anar augmentant de to fins a arribar a ser amenaces de mort. “Jo a tu no et faré matar, però sí que t’asseguro que et faré plorar llàgrimes de sang”, va ser el missatge que va fer saltar el denunciant que després de diversos comentaris pujats de to es va citar amb l’encausat per “parlar”. Es van trobar i després d’escridassar-se, la parella de la seva exdona va anar a la policia a denunciar l’acusador per un delicte menor d’amenaces i va mostrar com a prova, els missatges a les xarxes socials. Un cop judicialitzat el cas, el Tribunal de Corts va dictar sentència a favor del daminificat i va sumar al delicte major d’abús a menors que mantenia l’acusat a presó, un delicte menor d’amenaces no condicionals. La defensa va recòrrer a l’al·legar que el delicte d’amenaces ha d’incloure necessàriament temor i “aquest home va anar a la citació per barallar-se, així que no tenia por”. El fiscal es va negar a comprar la versió de la defensa i és que tingui por o no, “una amenaça és una amenaça”. Corts va donar la raó a la Fiscalia i tot i que la defensa va recòrrer al Superior, l’acusador va sortir per la porta de la batllia emmanillat i sentenciat.