'Encamp styles'

Dia -14. L’acte d’avui es diu Enganxada de cartells i hi vaig amb un propòsit molt clar: ser capaç de començar a distingir unes candidatures de les altres. Me’n vaig a Encamp, que amb quatre llistes és una de les parròquies que em dona més maldecaps. La cosa comença malament: miro de diferenciar-les a partir dels lemes de campanya però, tu, no hi ha manera. Aquesta gent és reincident! Una parròquia per a tot­hom; Units per Encamp; Gent com tu; Encamp ets tu; Me gusta Encamp, me gustas tu... Res, tots suspesos en naming fins al 2023. De tots els lemes, però, m’inquieta especialment el de la llista d’UP, DA, Liberals i companyia. Atenció! Nom de la candidatura: En Comú per Encamp. Lema de campanya: Units per Encamp. Què ens volen dir? Quin matís místic hi ha entre que vagin en comú i que estiguin units? Això t’ho agafa un psicòleg d’aquells que fan constel·lacions i en dedueix una manca d’amor i de comunió que flipes, oi? En fi, tant és. Que tots estan superunits i tots estan a tope amb Encamp, però jo encara no distingeixo les llistes. Toca canvi d’estratègia. Em fixaré en l’estil. Els més matiners són Agrupament Encampadà. Aquests van forts. Tot és energia, tot els fa il·lusió, la cap de llista fa les declaracions a la tele a raig, enganxen el cartell i aplaudeixen com si acabessin de guanyar la Champions, tots es volen fer una foto amb el cartell. Per moments, semblen tenir fins i tot un punt infantil. Ben mirat, però, és un partit infantil: hi ha més canalla que adults. I són els nens qui enganxen els cartells, qui fan d’assessors de comunicació (“Has parlat molt bé, mama!”). I si no són una candidatura sinó una escola de política per arrasar a les urnes el 2029? Això funciona. Començo a distingir les llistes. Perquè els següents són tota una altra cosa, ells són “els experts”, van sobrats. A cal PS aprofiten l’enganxada per reunir-se a peu dret i planificar la tarda, tenen sistematitzada l’atenció als mitjans, repassen les errades de “novells” dels altres cartells o els critiquen directament... Tot molt pro, però compte que no siguin ells els que acabin llepant davant del Tribunal de Comptes: tot i que els ha sortit un cartell més petit que l’espai on penjar-lo, gasten de mitjana 34 esprais de cola perquè cada cartell quedi ben fixat. Terceravia, en canvi, són els minimalistes. Dels 14 de la llista, només sis van a l’enganxada de cartells. Dos cartells, un mínim de cola i unes declaracions de mínims per a la premsa. Què volen per a Encamp? “Fer coses per al poble.” Austeritat, sí sinyó! En Comú per Encamp, en canvi, és tot el contrari, tot ostentació de força. Més de 50 persones a la foto, amb ministres, consellers... Tenien tantes ganes d’omplir i de demostrar que són molts que fins i tot van deixar sortir a la foto el cònsol sortint. Ara, quan la canalla estirava les faldilles de la cap de llista mentre feia declaracions a la premsa, allà no hi havia ni Déu i s’ho va haver de fer ella tota sola, en mode pinball apartant nens. Molt soroll per no res.