Segona volta

El compte enrere de la cursa cap a les urnes va començar ahir amb la tradicional enganxada de cartells, en unes eleccions comunals que baten el rècord de candidatures (21) des de les primeres que es van celebrar el 1995 a l’època postconstitucional. El nombre de llistes no deixa de ser una anècdota, si bé és cert que l’espectre polític més disputat és el centredreta, amb un PS que reivindica l’esquerra gràcies a l’absència de Progressistes-SDP, que aquesta vegada s’integra a les coalicions entre Demòcrates i Liberals a Andor­ra la Vella i Ordino, amb L’A a Escaldes, i amb Agrupament Encampadà. Si el votant se cenyeix exclusivament al que és aquesta convocatòria, es tracta de triar les persones que gestionaran els comuns els propers quatre anys, però a ningú se li escapa que hi ha quelcom més, que sense dir-ho sembla un plebiscit (massa precipitat) a un Govern en coalició que només mana des de l’abril, i per tant per coherència és massa aviat per extreure conclusions de la feina del tripartit. També és cert que s’hi barregen factors externs al que ha de ser una contesa territorial. Hi ha ferides obertes, antipaties personals i ganes de revenja perquè els dos grans partits (DA-En Comú i PS) s’ho prenen com un altre duel, uns per revalidar la supremacia a les urnes i els socialdemòcrates (com terceravia) per aconseguir uns bons resultats que desgastin el Govern. La resta de formacions no es poden qualificar de comparses però ho tenen difícil, a excepció d’UL-terceravia, a qui tothom dona com a guanyadora a Sant Julià de Lòria després que l’històric Joan Travesset acabi liderant un PS lauredià que només debilita les possibilitats del jove Cerni Cairat amb Desperta Laurèdia.

DUES OPCIONS A CANILLO

Els canillencs podran votar per primer cop des de fa vuit anys per una altra candidatura diferent a la dels demòcrates i, en canvi, els massanencs no tenen cap altra alternativa a uns Ciutadans Compromesos molt afins a DA. La veritable batalla electoral es concentra a les parròquies centrals, aquí se la juguen DA i el PS. Conxita Marsol ha anat sobre segur i amb l’experiència de les generals no ha dubtat a sumar a la seva proposta liberals i progressistes, conscient que una candidatura en solitari era perdre paperetes que poden ser crucials per revalidar el càrrec i superar Dolors Carmona. A Escaldes-Engordany la pel·lícula té més intriga. Malgrat les abraçades en públic i les mostres d’afecte, la família demòcrata passa per un moment delicat, les diferències entre l’ex i l’actual cap de Govern són un secret a veus i Toni Martí ha estat el gran obstacle que ha impedit una candidatura conjunta amb els liberals. El PS confia que la divisió demòcrata i la victòria les generals passades el portin a imposar-se en la parròquia de Martí i Espot, i per això aposta per Rosa Gili, que aquest cop no tindrà vots liberals. Uns Liberals que són simbòlics en aquesta campanya, a qui a penes es veurà en cap acte i que han quedat silenciats darrere de les sigles de DA, potser perquè ja estan satisfets amb el botí aconseguit amb la quota de poder a l’executiu, però pràcticament desapareguts en aquestes comunals. Terceravia, en canvi, té el repte difícil de demostrar que la seva influència queda acotada només a Sant Julià de Lòria, però malgrat que ha estat capaç d’armar cinc candidatures les seves opcions són escasses. A Encamp el duel el mantindran demòcrates i socialdemòcrates, mentre que a Ordino caldrà veure si el retorn d’un Enric Dolsa que, sense posar-se vermell, acusa de canviar de camisa els seus rivals perjudica les aspiracions de Josep Àngel Mortés.

ALEIX S'OPOSA A L'HELIPORT

Una de les sorpreses que va donar l’acte d’enganxada d’ahir va ser comprovar com en el programa electorals els demòcrates escaldencs es desvinculen completament del projecte d’heliport a les Tresoles, una proposta que va sorgir de l’anterior Govern Martí i del mateix ministre que està ara al gabinet d’Espot. Quedà clar, doncs, que l’heliport continuarà sent una patata calenta i un maldecap per a l’executiu, que fa anys que busca una ubicació que no aixequi protestes veïnals i que és un punt que desperta moltes sensibilitats entre els ciutadans, molts dels quals votants.