Eleccions comunals 2019
La veu i el vot dels padrins
La gent gran considera que els polítics actuals han de millorar el contacte amb la ciutadania i tenir més en compte les opinions de les persones que viuen al país, i no destinar constantment esforços al turisme i a projectes de grans construccions.
Contents amb l’evolució del país gràcies a polítics del passat però decebuts amb els dirigents actuals. Aquest seria el resum que definiria l’opinió d’una part de la societat andorrana de més de setanta anys. Molts recorden cònsols i consellers d’un temps enrere com a persones properes als ciutadans “que tenien més en compte les persones que les noves construccions”. En canvi, ara es queixen que només se’ls veu passejant pels casals de la gent gran quan hi ha un període electoral. Però no tots pensen així. Altres consideren que els canvis que ha sofert el Principat han estat gràcies als polítics, “que han sabut aprofitar els recursos”. Tot i que les opinions són diverses, hi ha qui creu que els polítics haurien de pensar més en els ciutadans del país “i no tant en els turistes” o “a construir tant”. El creixement d’estrangers que s’han interessat pel país, i molts d’altres factors, han provocat la construcció de grans infraestructures i el creixement constant de l’economia en els darrers cinquanta anys, convertint-lo en un país totalment diferent. “Andorra era un país amb poc més de 5.000 habitants i ens dedicàvem a la pagesia”, explicava un padrí. Tot i considerar que el turisme no s’ha de perdre i s’ha de potenciar, reiteren la necessitat que es destinin més ajudes socials, com també millores als serveis bàsics als residents. Malgrat la crítica i la demanda de millores, creuen que “és un bon lloc per viure” i que hi ha “bones infraestructures”. Contràriament a aquestes opinions, alguns coincideixen que “els dirigents polítics saben gestionar correctament els diners i que els treballs que fan els comuns en qualsevol dels àmbits “estan ajustats a la situació real del país”. I què en pensen dels candidats del 15-D? En molts casos la resposta és la mateixa: qui es presenta? És a dir, la gent gran no coneix les persones que hi ha a les diverses llistes ni quins partits, ni les coalicions que hi ha. Això sí, a l’uníson coincideixen que aniran a votar. “Tot i que faran el que voldran si guanyen, és important exercir els nostres drets” comenten. D’altres, en canvi, sí que coneixen els candidats, ja sigui perquè els interessa la política o perquè els coneixen personalment. En aquest sentit, molts apunten que seran fidels al partit al qual se senten afins i que votaran indistintament de la persona que encapçali la llista. Altres, però, asseguren canviar el vot en funció del cap de llista i “de la feina duta a terme durant aquests quatre anys”.