Quan el comú no era comú

L’arxiu comunal d’Andorra la Vella ha fet una mirada enrere. Un repàs al passat que situa les primeres formes de govern comunitari a l’època medieval, quan assemblees de veïns es reunien als porxos d’esglésies o cementiris. Amb la creació el 1419 del Consell de la Terra es va posar en marxa un sistema d’elecció de representants. Eren les persones més influents que podien nomenar els interlocutors davant els Coprínceps. A partir del segle XVI es fa un pas més, amb òrgans de govern “encapçalats per representants electes entre els prohoms o capgrossos de la parròquia”, cita el document del mes de l’arxiu de la capital. “Per a fer elecció de cònsols lo anys 1708 i se ha elegit per al quart d Andorra a Miquel Guitart Aldias i per al quart de las Caldes i Angordany per cònsol en cap a Guillem Molas Ricart”, recull un document del 27 de desembre del 1707. Perquè en origen el comú d’Andorra l’integraven els representants dels quarts d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Cada any els dos quarts nomenaven un representant i s’alternaven el càrrec de cònsol major (llavors cònsol en cap) o menor. Eren, a més, cònsols del comú i del quart. I formaven part del Consell General. Fins que la Nova Reforma del 1866 instaura, d’una banda, el dret de sufragi entre tots els caps de casa i la incompatibilitat entre institucions, o s’estava al Consell o s’estava al comú. I els cònsols es renovaven cada dos anys en eleccions. Després arribaria el sufragi universal masculí per als majors de 25 (1933), el vot femení (1970) i una major autonomia dels comuns. I en el cas d’Andorra la Vella i Escaldes, la separació (1978). La Constitució reconeixia les competències dels comuns el 1993. Algunes coses han canviat poc: el segle XVI la constitució dels nous comuns era el 27 de desembre. Ara és l’endemà, el dia 28.