justícia

El CSJ rebutja la recusació de les defenses contra el fiscal general

El PS veu un clar intent d’introduir modificacions al Codi Penal

El CSJ rebutja la recusació de les defenses contra el fiscal generalARXIU

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Consell Superior de la Justícia (CSJ) va rebutjar ahir apartar el fiscal general i el seu adjunt, Alfons Alberca i Borja Aguado, respectivament, de la causa general del cas BPA per la reunió que van mantenir amb consellers generals de la majoria per parlar sobre unes esmenes que afecten la Llei contra el blanqueig. La cúpula judicial argumenta que el fiscal forma part del procés, que defensa interessos generals, i que van ser els parlamentaris els que van contactar amb ell per conèixer el seu parer. Els lletrats de les defenses que van fer la recusació es queixen que el CSJ no fa referència al respecte a la legalitat en el sentit que el fiscal no va informar la síndica general de la trobada. El CSJ recorda als lletrats que el fiscal no està considerat una autoritat judicial –argumentació que neguen els advocats– i que els motius que s’al·leguen no donen peu a considerar una recusació, sinó una causa d’abstenció. Segons fonts dels lletrats, el CSJ es recolza molt en un aute del Tribunal Constitucional en el qual ja va desestimar la recusació del fiscal pel seu parentesc amb un alt càrrec del Govern. Una altra de les justificacions que dona el CSJ és que no s’han aportat proves documentals que justifiquin que la reunió va servir per tramar una col·laboració entre els fiscals i els consellers generals de la majoria per modificar les esmenes. Segons les mateixes fonts, el CSI ha volgut citar el Constitucional de forma expressa anticipant-se a un possible recurs dels lletrats al TC per intentar de nou la recusació. En aquest aspecte, el CSJ fa servir la jurisprudència del Constitucional i recorda que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg es va pronunciar en un cas similar a Liechtenstein, manifestant que en països petits s’ha de ser menys estricte en afers de recursos i abstencions.

Constitucional

En l’aute del TC també es fa menció que el fiscal és una part del procés, com també ho són els advocats defensors. De moment, els lletrats encara no s’han reunit per adoptar una posició comuna sobre si acudir al Constitucional. Precisament, el grup parlamentari socialdemòcrata va entrar ahir una pregunta urgent sobre aquest tema. Quim Miró demana al Govern si va tenir constància d’“aquestes pràctiques prohibides pel nostre sistema jurídic”. Així mateix, vol saber si ha promogut aquesta pràctica, i com el Govern pot avalar aquestes actuacions de part de la fiscalia “quan la separació de poders és la base del nostre sistema constitucional”. Des de l’oposició socialdemòcrata volen conèixer les mesures del Govern “per sancionar aquests procediments i que no es tornin a reproduir”, i mantenen que les esmenes “tenien per finalitat introduir unes modificacions al Codi de Procediment Penal, text legal que no era objecte de modificació”. El grup del PS creu que les esmenes van estar redactades pel fiscal general i per l’adjunt. Miró lamenta que “lluny de rectificar aquesta manera de fer, tant el Govern com els consellers generals de la majoria han intentat avalar aquestes pràctiques prohibides”.

tracking