Amor parroquial retrobat

Amor parroquial retrobat. Aquest és el sentiment que té Meritxell Rabadà, número 9 de la llista d’En Comú per Ordino, ara que torna a viure a Sornàs i que forma part de la vida política de la parròquia. Aquesta, però, no és la seva primera vegada en política. En el seu currículum ja disposa d’una llarga trajectòria prèvia. Està involucrada en el món polític des dels 18 anys i va ser directora de Joventut i Participació Ciutadana al comú d’Andorra la Vella del 2008 al 2011 i consellera comunal a la capital de Cultura i Participació Ciutadana del 2012 al 2015. Quan va entrar a la corporació, Rabadà va decidir per “obligació ètica” i “entre llàgrimes” deixar Sornàs i traslladar-se a viure a la capital, perquè “tot i ser d’Andorra de tota la vida, quan treballes al comú és important viure a la mateixa parròquia per conèixer les casuístiques de primera mà”. “Hi ha coses que si no dorms a la parròquia no coneixes, perquè no les vius de pròpia pell”, assegura. La implicació política a la capital, però, no va apagar l’amor de Rabadà per Ordino i, per això, malgrat passar 10 anys al comú d’Andorra la Vella, va fer una promesa a la seva parella: “Vaig prometre al meu home que quan acabés l’etapa al comú tornaríem a la parròquia que tant ens estimàvem.” Com si es tractés d’una relació amorosa intensa de joventut, la candidata recorda els anys a la capital com “una parada tècnica”. Rabadà està convençuda que és necessari implicar-se per una parròquia que estima i en la qual viu perquè “la política si no la fas, te l’ha fan i a mi mai m’han agradat les persones que es queixen i no s’impliquen”. Decideix formar part del projecte perquè considera que el candidat a la reelecció, Josep Àngel Mortés, li ha demostrat estar implicat amb tots els temes culturals de la parròquia, en els quals participa activament. Ho fa, però, des de la segona línia, ja que és molt difícil, per no dir gairebé impossible, que anant de número 9 entri al comú. Els motius, en plural, tenen nom i cognom: Sònia, Quiònia i Cerni. Són els fills de Rabadà, de 25, 19 i 13 anys, respectivament, i malgrat que ja tots són grans té clar que “fins que el nen no estigui a la universitat no vull tornar a primera fila”. La decisió la pren des de l’experiència, i és que recorda que “quan vaig entrar al comú la meva filla mitjana tenia 5 anys i quan me’n vaig adonar i vaig sortir en tenia 15. Van passar 10 anys dels quals em vaig perdre moltes coses”, relata nostàlgica. “Sempre vaig pensar i així els vaig transmetre als meus fills que no estava perdent el temps, sinó que l’estava invertint, però sí que és veritat que els que més ho pateixen són els de casa”, confessa. Malgrat tot, té clar que “tot sempre es pot millorar” i deixa clar que “si puc aportar alguna cosa per fer-ho, allà m’hi trobaran”.