Flowerpower & Mr. Zasca

Dia -10. Prosseguim amb aquest bestiari amb un altre acte imprescindible en tot procés electoral: el míting central de campanya. Me’n vaig a cal PS per constatar que, per fi, els comencem a tenir ensenyadets. Tot arrenca bé. Han previst el míting un dia que no juga ni el Barça ni el Madrid? Sí. Aprovats. Han previst un refrigeri generós per al final? També. Aprovadíssims. Han anat recordant en diverses ocasions que al final hi havia refrigeri com a mesura de fidelització del públic? De nou, sí. Intèrpret de llenguatge de signes? Candidats que no llegeixen? Sí, sí i sí! PS, esteu on fire! L’acte, a més, segueix l’estructura clàssica amb solvència. A mesura que la gent arriba, els candidats fan una mena de triatge per determinar qui els coneix més i, tan bon punt seuen, s’hi abraonen amb el guió estàndard: 1. Que malament ho han fet els altres; 2. Que bé que ho farem nosaltres; 3. Vota’ns, va, votaaaaa’ns! No tot, però, podien ser flors i violes. Un cop comencen els parlaments, el primer escull (serà premonitori?): a Josep Batalla el presenten com a Pepe Botella tot i que ell, més que com a monarca espanyol, es reivindica com a aquell que ens continuarà “animant, animant i animant per fer d’Escaldes una parròquia esportiva”. Després de l’avinguda Carlemany per a vianants, arriba l’avinguda Carlemany per a runners. Horror! Els candidats van desfilant i el Joao Lima confirma el temor dels que som allà: “Hem vingut a explicar-vos moltes coses.” Compto els que queden per parlar i em venen unes ganes irrefrenables de fer-me neoliberal o anarquista i reduir els estats o les parròquies a la mínima expressió. L’amenaça es confirma amb Cèlia Vendrell, que no va de número 1 però que s’agafa més temps que la resta, com si fos la número 1, temps suficient per repassar fins i tot batalletes de joventut de quan va ser la Greta Thurnberg andorrana. De batalletes en Quim Dolsa també en va sobrat, tot i que a poc a poc les abandona per un gènere que també domina, el del zasca anti-DA, als qui recorda que “dur una bufanda taronja no et fa Superman”, una expressió que li sembla tan ocurrent que la recupera en més d’una ocasió. Collita total: sis tandes d’aplaudiments, sis vegades més que els seus companys. Deixar-li els zascas a Dolsa li serveix a Gili per regalar-se una imatge molt menys bel·ligerant, tant, però, que s’acaba passant de frenada i s’acaba transformant en Rosa Flowerpower, la Rosa que, de fet, l’únic que vol és que siguem “feliços”. Pau i amor, doncs, i una doctrina socialista explicada d’una manera un pèl particular: hem de buscar el benestar de tothom perquè si no, els que menys en tinguin faran puntades de peu als que sí per robar-los l’entrepà al pati de l’escola. Resultat final: organització? Aprovats. Metàfores? Necessiten millorar.