La parròquia virtual

costumats com estàvem al format de debat-entrevista-monòleg (o com en vulguin dir) de les dues darreres cites electorals, ahir es va viure un fet insòlit a Andorra Televisió: un cara a cara entre dos aspirants a encapçalar el comú de Canillo. Sí, tots sabem que potser aquesta no és, a priori, la parròquia més apassionant ni la que concentra les majors dosis de morbo de cara als propers comicis, però només per aquest fet excepcional, el de tenir dos candidats a la taula, ja valia la pena sintonitzar la cadena nacional. Ni que fos només per escoltar les propostes del projecte polític d’Objectiu Comú, que pretén desbancar els demòcrates de la posició hegemònica dels darrers vuit anys. Si bé algunes d’aquestes propostes entraven dins del que podríem denominar el sentit comú de qualsevol persona que vulgui aspirar a cònsol de Canillo –com renovar el contracte del Palau de Gel, que venç l’any 2020, en els propers sis mesos–, el candidat, Albert Torres, va deixar anar alguns punts programàtics dignes d’una novel·la distòpica. “Proposem que l’esquí s’ampliï a tot l’any. Que es pugui esquiar tot l’any a Canillo”, va afirmar. Cal reconèixer que va aconseguir despertar la curiositat de l’audiència –amb l’amenaça del canvi climàtic, aviat no podrem esquiar ni a l’hivern–, i del seu rival, l’exministre de Turisme Francesc Camp, que fins a dues vegades va preguntar-li com pensa obrar el miracle. “Amb un simulador que es podria posar al Palau de Gel a l’estiu, així la gent podrà viure la sensació d’esquiar tot l’any”, va respondre. I és que la realitat virtual serveix per resoldre qualsevol situació. Ja posats, no seria mala idea proposar un simulador per acabar amb el problema de l’habitatge i dels pisos turístics il·legals, una de les qüestions que van generar més tensió entre els dos contrincants. Torres va assegurar que “el fons del problema l’ha creat Govern amb les reformes i amb l’intercanvi automàtic d’informació fiscal”, afirmació que Camp va titllar de “molt agosarada”, ja que si hi ha pisos bloquejats “és perquè els propietaris no ho han declarat”. I va etzibar-li al seu rival: “Vols tornar a l’Andorra de fa 40 anys?” Els ànims es van tornar a exaltar quan es va parlar de la festa major. Camp va apostar per convertir-la “en una de les més importants d’Andorra”, mentre que Torres va avisar que “algunes ja sabem com acaben!”, amb referència als aldarulls de l’últim estiu. En l’apartat de finances, Camp va defensar la tasca feta per Pepito Mandicó per “reduir l’endeutament a zero”, alhora que va destacar que “Canillo disposarà de 25 milions per invertir en coses que aportin valor”. Torres, més pragmàtic, va dir que “la millor manera per reduir deute és no invertint”. Brillant! Per cert, m’oblidava de l’altra proposta estrella del candidat d’Objectiu Comú: “Canillo es mereix un ministeri. El demanarem al Govern.” Si Encamp en tindrà un, per què no Canillo?, es deu preguntar. Des d’aquí, un consell. Senyor Torres, compri’s unes ulleres de realitat virtual i podrà traslladar a la seva parròquia tot el que vulgui: un ministeri, l’edifici administratiu de Govern, el Consell General, la Batllia i –per què no?– la Casa Blanca, el Pentàgon i la seu de l’ONU. Però faci cas a Francesc Camp: “L’important no és des d’on es treballa, sinó la feina que es fa.”