De joves i 'puretes' optimistes

Dia -8. Vinga va, que això comença a fer baixada. Una setmana i ens oblidem d’eleccions per quatre anys. Iuhu! I no patiu, que m’encarregaré personalment que no s’esberli el tripartit i Espot avanci eleccions, que el meu suport a la democràcia és inversament proporcional al nombre de contracròniques que m’encarreguen i estic a una sola campanya electoral de posar-me a fer articles contra les eleccions i defensar que els Coprínceps puguin tornar a decidir el futur d’And... oh, wait! En qualsevol cas, per agafar forces i mirar d’animar-me, l’acte que trio explicar avui m’ofereix alcohol, música i nit. Vinga, va, que la democràcia no està tan malament. Consulto ràpid el mòbil per confirmar les coordenades: Festa jove, DA, 23 h, Pub Corinthia. M’ho torno a mirar: Festa jove, DA, Escaldes. Festa Jove..., Miquel Aleix..., Núria Barquín... Festa jove i un tiquet electoral de més 60 anys de mitjana... Festa jove i un candidat a governar la parròquia amb 70 anys... Alguna cosa no em quadra. Me n’hi vaig de totes maneres, que tinc curiositat de veure com implementen els demòcrates la seva proposta de posar en relació la gent gran i la gent jove. Quan hi arribo, però, qui em trobo a labarra és Jordi Rubia, el candidat de terceravia. En canvi, ni rastre d’Aleix ni de Barquín. Ho veus, Yvan? Segur que t’has equivocat... Recupero l’esperança, però, quan veig que amb qui parla Rubia és Esteve Vidal, amb qui discuteix cordialment del porta a porta i de com han canviat les formes de fer política... Fairplay o corporativisme viejoven? Apareix poc després David Barbosa, que em fa de cicerone i em presenta la Laura Lavado, jove certificada i l’autèntica alma mater de la festa. Va amunt i avall, incansable, acostant-se a tots els joves que arriben al local, que són moltíssims. De fet, l’estratègia per acostar la política als joves és infal·lible: si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma. I si la muntanya porta a la mà 300 consumicions gratuïtes per a combinats i cerveses, doncs ves que Mahoma no s’acabi convertint... Mentre els joves penquen mirant d’explicar el programa i de copsar neguits taula per taula, l’establishment del partit s’ho mira des de la barrera / barra, combinat en mà, fent una aturada a boxes de meitat de campanya. Se’ls veu còmodes, amb la moral alta, però no perquè vegin clara la victòria sinó perquè s’han colat a una festa jove i de moment ningú no els ha dit res. Laura, els hi dius tu o els hi dic jo?