Pere Pastor queda al marge de les causes del procés

El jutge andorrà al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, Pere Pastor, ha deixat de pertànyer a la secció tercera per anar a la primera. El tribunal és compost per cinc seccions i 47 jutges que estan repartits segons criteris de formació, territorials o sexe, de manera que en cada sala hi sol haver uns 10 jutges. La secció tercera de Pastor incloïa l'Estat espanyol, per la qual cosa el jutge andorrà ha hagut de posicionar-se en molts afers que han aixecat polèmica en el país veí. El canvi de secció és un fet habitual a Estrasburg, i és la presidenta la que pren la decisió després d'escoltar els motius, que poden ser per afinitats amb altres membres, personals o de qualsevol índole. En el cas de Pastor no han transcendit els motius que l'han dut a fer el canvi de secció. El trasllat implica, però, que queda fora dels temes que afecten Espanya, i que a curt termini seran diversos, de gran envergadura i molt mediàtics, que tenen a veure amb el procés català i els líders independentistes. No cal dir que per al Govern, tot i que no té cap influència en les decisions que es prenen a Estrasburg, és un motiu de tranquil·litat, perquè encara que resulta sorprenent, en altres ocasions la premsa espanyola i fins i tots alguns polítics del país veí s'han oblidat de la imparcialitat i de la independència judicial i han posat l'accent en algunes de les decisions o votació que ha adoptat un jutge andorrà, com si el Principat fos una colònia d'Espanya i a Estrasburg s'hagi d'anar a favor dels interessos espanyols. L’exjutge del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEHD) Josep Casadevall va afirmar que Estrasburg pot tenir “matèria” per jutjar Espanya per l’empresonament i judici als polítics catalans del procés perquè “es podrien haver violat drets polítics”. Casadevall va fer aquestes declaracions sobre el procés independentista i el judici als presos catalans en una entrevista a l’emissora RAC1. L’exjutge i advocat va afegir que el Tribunal dels drets Humans podria anar molt més enllà i que té potestat per actuar. Concretament va assenyalar que Estrasburg “podria fer que els presos sortissin immediatament”. Els advocats dels condemnats ja fa temps que escruten les pàgines de la sentència per trobar les escletxes que els permetin denunciar vulneració de drets davant el Tribunal Constitucional, primer, i finalment a Estrasburg. En una primera anàlisi ja s'aprecia que no serà fàcil, perquè el tribunal enjudiciador ha mirat de blindar-se al màxim pel que fa a les qüestions prejudicials i passa de puntetes per molts dels fets que es jutgen perquè no pugui ser desautoritzat. Els lletrats també subratllen que el fet que no hi hagi una segona instància on es pugui qüestionar el relat de la sentència els perjudica, ja que el TEDH només es pronuncia sobre vulneració de drets fonamentals i no sobre el fons de la decisió dels magistrats.

Confusió

De totes maneres, per a Andorra resulta un enrenou perquè malauradament hi ha qui barreja el poder executiu i el judicial, i qualsevol posicionament a Estrasburg sobre el conflicte català hauria creat malestar en una banda o l’altra. El canvi de sala deixa Pastor al marge de totes les acusacions contra Espanya, encara que no seria la primera vegada que el seu nom surt als mitjans de comunicació espanyols per assumptes que al país veí aixequen molta passió. I és que no tot es veu igual des de Madrid que des d’Estrasburg.

ELS 'XOCS' DE PASTOR AMB DEMANDANTS ESPANYOLS

El jutge andorrà ha hagut de posicionar-se diverses vegades sobre afers que afecten Espanya sobre assumptes molt delicats, i ho ha fet demostrant la seva independència i segurament conscient que no agradaria al país veí. El Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar el març de l’any passat Espanya a pagar una multa per imposar una pena de presó a dos manifestants que van cremar una foto dels reis Joan Carles i Sofia. Es tractava, segons el tribunal, d'una "ingerència en la llibertat d'expressió". El jurat que va dictar sentència estava compost per set jutges. Entre ells l'espanyol Luis López i Pere Pastor. Un altre afer molt mediàtic va ser que policies, militars i guàrdies civils espanyols van recusar Pastor en la reclamació sobre les seves pensions. L'advocat que representava els demandants afegia que tot i que el jutge no havia estat proposat per Espanya, “és coneguda la relació d'Andorra amb l'Estat espanyol i la seva dependència administrativa en diverses qüestions". Així, afirmava que aquesta dependència s'estén a matèries d'educació, de defensa i militar, i fins i tot els caps d'Estat són els Coprínceps, un dels quals és el Bisbe d’Urgell.