Ni tot és blanc ni tot és negre

Es pot dir de Sandra Tudó, de fet ho diu ella mateixa, que és rebel però no tant. “Sóc inquieta, optimista i és cert que vaig tenir una època d’oposar-me més al pare, però ara veig que no tot és tan blanc o tan negre”. Així que la trajectòria vital de la candidata de MovemOrdino ressegueix l’empremta del pare, Manel Tudó Navascués, cofundador del Partit Liberal, impulsor de la Unió Pro-Turisme escaldenc i actor en àmbits com el futbol o els escacs. “Tinc aquesta part del pare, la vinculació amb la vida del carrer, la política”. I, naturalment, la cultura tradicional: és presidenta de l’Esbart de les Valls del Nord, després d’un llarg trànsit pel Santa Anna. Tudó va néixer el 1972 a Escaldes, que és on va viure sempre fins que es va casar i es va traslladar, primer a la Massana i, definitivament, a Ordino, on ja havien viscut la mare i la padrina i, per tant, considera que “és el lloc de retorn”. La padrina materna era de casa Colom de Pal i el padrí, de la Vall d’Aran: Modest Ramonet Montaña va recalar a les valls fugint de la Guerra Civil, que l’havia deixat sord arran de l’esclat d’un projectil. Els padrins van fer de masovers a Ordino fins que van baixar cap a Escaldes. La mare va passar per una botiga abans d’incorporar-se a la plantilla de Sud Ràdio, on programava música. El pare, arribat de Barcelona, va ser, ja ho hem dit, un home dinàmic i plenament engrescat amb la vida social escaldenca, de la matança del porc al carnaval, amb tot allò que fos la vida al carrer d’aleshores. Als vuit anys, la filla –com el seu germà– ja es va integrar a l’esbart Santa Anna, del qual en va formar part fins als trenta. La dansa tradicional, com el ballet clàssic o la natació sincronitzada van formar part de les activitats infantils de l’avui candidata a cònsol major, que va iniciar la formació a l’escola francesa mentre somiava convertir-se en veterinària. “M’hi trobo bé en l’àmbit de la ciència, sóc una persona quadriculada, per a les disciplines artístiques has de tenir certes qualitats i no és el cas”. Al final va estudiar Biologia a Tolosa. “Al principi m’hi vaig sentir molt sola a la ciutat”, encara que al segon any ja s’hi va trobar i ho recorda com una de les millors etapes. “Amb tot, durant cinc anys vaig trucar a la mare cada dia”. Mentre arribava el moment de tornar, “perquè sempre vaig tenir claríssim que continuaria a Andorra, mai no m’he plantejat viure en cap altre lloc”. Arribat el moment, es va incorporar al món laboral com a col·laboradora al Lycée i posteriorment al gabinet de les Aigües de Govern, fins que el 1996 van sortir places a l’Escola andorrana, on va fer durant set anys de professora de Ciències fins que el 2003 es va convertir en la directora de l’escola de segona ensenyança d’Ordino. “M’omple l’ensenyament, sí, és vocacional, sobretot per treballar amb adolescents”. La rejoveneix vint anys, afirma, estar envoltada de joves, “amb les seves incerteses i les seves ganes de descobrir coses constantment”. La diguem-ne carrera política la va començar als 27 anys, quan Jaume Fortó la va fitxar –en realitat, va posar-hi un peu tímidament, com a suplent a la llista– per a la plataforma que presentaven en oposició a Lídia Magallon. “Aquí vam perdre”. Després es va incorporar a Renovació Democràtica i posteriorment, a l’Alternativa. “Em considero de centre i molt social, que és per on va la meva trajectòria”. Després d’un període centrada en la família, la feina i l’Esbart de les Valls del Nord, fa quatre anys es va decidir a inscriure’s a Ordino i quedar ja disponible per encapçalar una llista: la van buscar els Liberals i s’hi va integrar com a independent. Que és com ha exercit des de la minoria: “M’ho van respectar, em van deixar treballar de forma independent”.