DEBAT ENCAMP
Despertar del coma
Un debat amb un fil conductor poc clar, amb massa propostes sobre la taula per mirar de revifar la delicada salut encampadana. La demòcrata Laura Mas va ser blanc de totes les crítiques
Un malalt “en coma”. Una parròquia “esgotada”. Un poble “destrossat”... Així es van referir ahir a la situació d’Encamp els tres candidats que opten a arrabassar el comú als demòcrates, en un debat televisiu que va tenir un fil conductor molt poc clar. Les diferents fórmules per mirar de revifar el pacient s’anaven succeint sense ordre aparent, més enllà de la divisió de l’espai en els tradicionals blocs d’economia, polítiques socials i territori, però feia la impressió que la gran quantitat de mesures necessàries per atendre les necessitats encampadanes i la urgència per aplicar-les no donaven temps a aturar-se en un punt o un altre. En una cosa es van posar d’acord, però, els caps de llista del PS, David Rios, terceravia, Santiago González, i Agrupament encampadà, Esther Vidal: convertir Laura Mas (Demòcrates + L’A) en blanc de totes les crítiques pel fet de ser l’hereva natural de l’actual corporació. Després de defensar, per exemple, que durant l’últim mandat s’han obert 131 comerços a la parròquia, i que “ja no hi ha locals buits” a Encamp, els tres rivals se li van llançar a sobre. “El poble fa pena”, va exclamar Vidal. “Està buit”, va apuntar Rios. “Vostè no passeja pel carrer”, va criticar González. Les enganxades de Mas cara a cara –especialment amb Rios i Vidal– van ser una altra de les tòniques de la taula rodona, fins al punt que la candidata demòcrata es va queixar en reiterades ocasions que els seus oponents se li menjaven part del temps amb contrarèpliques quan no els tocava. El primer gran estira-i-arronsa amb el candidat socialdemòcrata va arribar arran del pla de dinamització econòmica. Rios va afirmar que les mesures proposades pels demòcrates són insuficients i que cal “un pla de xoc molt més ampli” i ben planificat que es contraposi a la “improvisació” de l’actual equip comunal. De la mateixa manera, va lamentar que Mas es vanti que el comú sortint hagi eixugat deute en 25 milions d’euros. “Eixugar deute quan el poble necessita inversions no té cap mèrit. Això ho sabem fer tots”, va subratllar. La candidata demòcrata va viure els moments més tensos, però, amb Esther Vidal. Una mostra: quan Mas va anunciar la construcció d’un parc infantil de 700 metres quadrats al Pas de la Casa, però en territori francès –ja al municipi de Porta–, Vidal no donava crèdit. “Volen construir un parc infantil fora del país?” I Mas va replicar: “Vostès coneixen un lloc al Pas on hi hagi de 700 metres quadrats disponibles?” I Vidal va respondre: “No ho entenc.” “No cal que ho entengui. Ja ho entenem nosaltres”, va respondre Mas. El Pas de la Casa, com ja és habitual quan s’acosta una cita amb les urnes, va centrar bona part de les propostes. El mateix Rios ho va reconèixer, i parafrasejant el lema terolenc tant de moda ara a la política espanyola, que “el Pas també existeix, i els polítics només s’hi posen quan hi ha eleccions”. Plans d’embelliment, millores socials, foment de l’oci i de l’esport, obres en equipaments, un conseller a temps complet... un reguitzell de propostes que constituïen el mateix déjà vu de cada quatre anys. En qüestions urbanístiques el Prat Gran va centrar, com no, bona part debat. Vidal va obrir el meló tot assegurant que, fora de les grans inversions que planegen els demòcrates, ells opten per una solució més discreta i de ràpida execució: traslladar l’actual aparcament a l’antic Càmping Internacional i aprofitar aquella zona. Mas li va retreure que no hagin parlat amb els privats, mentre el seu equip ho ha fet. Novament una nova enganxada. El tram final del debat va girar entorn de les obres a les avingudes centrals d’Encamp. Rios va lamentar que aquestes artèries “hagin estat obertes” durant deu mesos i que aquestes obres van oferir un “espectacle lamentable” als turistes que van venir a passar el pont. “Potser vostè pot fer les galeries tècniques amb més rapidesa que les empreses que hem contractat”, va respondre Mas. I mentre els doctors discutien de la salut del pacient aquest seguia agonitzant.