Naturlandia (i la resta)

Si cada corporació comunal ha de tenir la seva pedra a la sabata particular, en el cas de Sant Julià la pedra de Naturlandia s’ha acabat convertint en la roca que Sísif es veia obligat a remuntar muntanya amunt una vegada i una altra. Encara no sabem qui serà el cònsol que s’encarregarà d’empènyer novament la gegantesca pedra fins a la Rabassa, però si en una cosa van coincidir ahir els tres candidats és que hi ha una tasca titànica per endavant. Naturlandia va centrar pràcticament tota la part del debat dedicada a economia, fins al punt que es van descuidar altres aspectes essencials per a Sant Julià, com la reactivació del comerç o la problemàtica dels establiments hotelers del centre que s’han vist obligats a tancar els últims anys. El conjunt de les problemàtiques lauredianes sembla haver-se traslladat a la cota 2.000, però com a mínim cal agrair a l’aspirant de terceravia + Unió Laurediana + independents (els noms de les candidatures cada vegada ens els posen més fàcils), Josep Majoral, que la seva formació sigui responsable de bona part del problema. “Soc conscient d’haver estat implicat en el projecte en anteriors mandats, i vull entonar el mea culpa per algunes accions que potser no han estat les més encertades”, va admetre Majoral ja des de l’inici, no sense abans aprofitar l’ocasió per criticar els rivals afirmant que “són dues cares de la mateixa moneda, amb posicionaments de bloqueig a diversos projectes” que “no ens permetran avançar”. A partir d’aquí es van anar succeint les idees per revifar el parc. Joan Travesset (Units pel canvi) va apostar per deixar de banda “inversions faraòniques, perquè no volem endeutar la parròquia”, i va afirmar que la tirolina, el projecte estrella del cònsol sortint, Josep Miquel Vila, no es farà a no ser que es trobi algun privat interessat a invertir-hi. Tampoc es va mostrar partidari de la continuïtat del parc d’animals, va proposar una auditoria de comptes i una “diagnosi” de tots els departaments i va suggerir que s’habiliti un càmping a la zona. De la seva banda, Cerni Cairat, de Desperta Laurèdia, va fer especial incidència a replantejar el servei de restauració del parc. “Sota el seu mandat es va contractar una direcció general i una direcció de restauració, que ens han portat fins aquí”, va etzibar a Majoral, recordant que, tot i l’elevat nombre de visitans, “la valoració del parc a TripAdvisor és de 2,4 sobre 5. El mea culpa és insuficient”. Cairat també va assegurar que el futur del parc no passa per acomiadar ningú, si bé el candidat d’UL va mostrar-li un document, que va atribuir a Desperta Laurèdia, on es parla de reduir la plantilla en un 30%. En el bloc de polítiques socials és on hi va haver més punts d’acord: un centre de dia per a la gent gran, mesures per a l’habitatge o donar continuïtat al menjador social, mentre que el futur de la Universitat d’Andorra o el vial van marcar l’últim terç. Sobre l’UdA, es va coincidir en la necessitat d’ampliar-la i de construir una residència d’estudiants, si bé Travesset va demanar contenció i desenvolupar el projecte “pas a pas”. Quant al vial, es va insistir en la necessitat que el Govern finalitzi una obra cabdal per a la parròquia i per al país. Va ser aquí quan es van generar els únics moment de tensió. Majoral va retreure a Cairat que “el pare del vial el porta a la seva candidatura, i és Saboya”. Cairat va defensar la independència de Desperta Laurèdia i es va enganxar amb els seus oponents quan els va recordar que havien anat a buscar gent de la seva candidatura. El conjunt del debat, però, es va desenvolupar en un clima d’insòlita cordialitat.