DA i PS se la juguen

Superat el tràmit del dia de reflexió arriba l’hora de la veritat amb les urnes per a aquells (cada cop menys) que no han optat pel vot judicial. Es fa difícil calibrar si la campanya electoral ha aclarit els dubtes dels electors o bé ha generat més confusió, sobretot perquè ha estat enfocada molt en clau nacional i com una mena de revàlida dels resultats de les generals del passat mes d’abril. La campanya ha estat insípida, farcida d’actes (massa) i absent de propostes realistes i encoratjadores. Quantitat no vol dir qualitat, i la majoria dels candidats han optat per una marató de convocatòries mancades d’originalitat. En aquest duel electoral tothom s’hi juga molt, però especialment dos partits que lluiten per l’hegemonia a nivell nacional. Un ja fa anys que la té, com és Demòcrates, i l’altre està en una evolució a l’alça però encara lluny d’aconseguir l’objectiu: el PS. En quasi totes les eleccions hi ha alguna sorpresa no contemplada pels aficionats a fer pronòstics. Veurem què passa avui. A la Massana segur que no, i Olga Molné fa temps que té reservada la cadira que encara ocupa David Baró. No és una bona opció la falta d’alternativa, la competència sempre és sana i obliga a l’esforç, però ara que Canillo deixa d’ostentar el títol de parròquia monocolor, aquest passa a mans massanenques perquè la fórmula de Ciutadans Compromesos ha aglutinat polítics de diversos sectors.

DA, a priori favorita

A priori, a DA sempre se l’ha de considerar favorita. Els demòcrates són especialistes a canviar la pell per donar un aire de renovació encara que manin els mateixos, però ho saben fer bé malgrat el desgast que suposa estar al Govern. I és que precisament aquestes són unes comunals amb massa intrusisme de la política nacional. Els partits faran una lectura nacional dels resultats i un examen al Govern i a l’oposició. Malgrat el rècord de 21 llistes repartides a les set parròquies, el duel DA-PS és evident. L’oposició està convençuda que tindrà majories a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp. Pensa que la dispersió del vot de centredreta els afavorirà, i que la presència de Progressistes-SDP en candidatures demòcrates dissuadirà fidels votants de DA. Les coses es veuen molt diferents a les files del partit que lidera Xavier Espot. Recorden als socialdemòcrates que el vot liberal ha canviat de bàndol i sostenen que la marca SDP els dona un toc de progressisme i evita que se’ls empenyin massa a la dreta, distanciant-se d’aquesta manera d’una terceravia que ho té molt difícil més enllà de Sant Julià de Lòria malgrat l’esforç per ser present en cinc parròquies de manera molt testimonial però reivindicant les aspiracions de convertir-se en una força amb més implantació en el territori. El que és segur també és que hi haurà un lloc on se centrarà molt l’atenció: Escaldes-Engordany. Aquí hi ha en joc quelcom més que dos cònsols i que el pols entre dos partits. Escaldes és simbòlica en aquestes eleccions comunals. D’una banda, el PS confia que Rosa Gili repeteixi l’èxit de l’abril passat, però amb la calculadora a la mà no sembla que amb la bona imatge que té l’exconsellera general n’hi hagi prou per tombar DA a la parròquia del cap de Govern actual i de l’anterior. Però si Gili es converteix una vegada més en l’heroïna de l’oposició, la seva figura cotitzarà a l’alça, sobretot si és l’única parròquia de color vermell. El líder socialdemòcrata, Pere López, es pot trobar en Gili una futura competidora al seu lideratge, una dona amb empenta per fer l’assalt al Govern, la peça més cobejada que la família socialdemòcrata només va poder assaborir de manera efímera abans de la fractura interna, i amb Jaume Bartumeu al capdavant. I si Gili guanya, deixarà també en evidència l’arriscada aposta que Toni Martí ha imposat a Escaldes, amb una candidatura en solitari i amb un nom que sí, certament uneix, però que no transmet la renovació que Xavier Espot està intentant posar per assegurar la continuïtat d’un partit fort. Ordino és una altra de les parròquies on l’elector necessita d’un curset per actualitzar els coneixements polítics i saber amb exactitud qui és qui. Quatre candidatures s’han de repartir els votants, només una amb vocació d’esquerres però liderada per una independent-liberal, una exseguidora de l’incombustible Enric Dolsa, que aquest cop s’ha oblidat del seu passat liberal i del seu suport incondicional a Espot per presentar batalla. Vol tornar a ser el cònsol, però tombar Josep Àngel Mortés no és una tasca fàcil, malgrat els retrets a la situació de les finances i a coalicions antinatura. Que tiri la primera pedra aquell que no hagi canviat mai de jaqueta. A Sant Julià la tercera llista del PS debilita les opcions del jove Cerni Cairat, el mateix que fa la presència de terceravia a Escaldes amb Demòcrates. A Encamp, Laura Mas intenta agafar el relleu de Jordi Torres. El rival a batre era el PS, però en els darrers dies s’ha començat a veure d’una altra manera l’Agrupament Encampadà, una llista que va sorgir del no-res, però que compta amb el suport de famílies molt conegudes del poble i de SDP. I per al final sempre queda la traca. Conxita Marsol ha sumat al seu projecte Liberals i Progressistes, no vol que la capital es tenyeixi de vermell perquè seria un veritable desastre per a DA. Per això no ha tingut dubtes a incorporar liberals i seduir SDP, conscient com ho és l’aspirant a revalidar el càrrec de cònsol que Andorra la Vella sempre ha virat més cap a l’esquerra i que els perfils excessivament conservadors no són plats de bon gust per als veïns de la capital. Marsol parteix amb avantatge, però com en l’esport, queden per jugar tots els minuts, i fins al darrer no es pot celebrar cap victòria. Tothom té al cap situacions passades, a Sant Julià, a la Massana, o l’escassa diferència de vots a les darreres generals a la circumscripció territorial.