Gili aigualeix la victòria electoral de Demòcrates

Queden lluny els temps quan Andorra era l’enveja de les democràcies per l’elevada implicació dels votants i uns percentatges de participació altíssims. L’abstenció segueix la seva evolució imparable i només es poden assenyalar com a culpables els polítics i els seus partits, que no han sabut engrescar el votant i que han deixat de banda propostes il·lusionadores per anar a buscar el cos a cos i entrar en un combat polític que sobrepassa el ring parroquial i que afegeix dosis d’enfrontaments personals i massa ingredients de rivalitat política que venen del passat. La participació ha castigat especialment la Massana, on la falta d’una alternativa a Ciutadans Compromesos només deixava les opcions del vot en blanc o simplement no votar. En canvi, Canillo ha estat l’única parròquia on l’abstenció ha disminuït considerablement respecte a fa quatre anys perquè després d’un llarg període, almenys els canillencs tenien ahir dues paperetes per introduir a l’urna. Dels resultats de la jornada electoral d’ahir es poden extreure conclusions molt simples: Demòcrates continua sent la força hegemònica, una vegada més, i el daltabaix del PS és força evident per les altes perspectives que s’havia autoexigit (tres parròquies com Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp). La marca En Comú ha funcionat i per exemple a Encamp, un territori complicat per diverses circumstàncies, David Rios ha obtingut més vots que fa quatre anys però Laura Mas pot estar més que satisfeta. Rosa Gili maquilla el mal resultat socialdemòcrata i repeteix la victòria de l’abril per 10 vots de diferència. La calculadora de Toni Martí no ha funcionat i és clar que el grapadet de vots dels liberals haurien fet cònsol Miquel Aleix –tot i la llista de terceravia–, arrodonint una jornada electoral que ha estat bona per als demòcrates, que retenen Andorra la Vella, Encamp, Ordino i Canillo, i tenen a la Massana una fidel aliada com serà Olga Molné, de Ciutadans Compromesos. El preu de terceravia a Escaldes-Engordany ha estat compensat per la presència del PS a Sant Julià de Lòria. Sense la candidatura socialdemòcrata probablement els resultats serien diferents i els de Majoral eren conscients que necessitaven una tercera llista per recuperar el comú.

Terceravia, malament

La formació que lidera Josep Pintat no acaba de consolidar-se en cap circumscripció parròquial amb uns paupèrrims resultats que obren molts interrogants sobre les seves aspiracions de ser una força amb influència en l’àmbit nacional. Les urnes parlen i diuen que només els lauredians segueixen confiant en UL, que pot agrair al PS la presència en una parròquia on sabia que no tenia cap possibilitat i que servia en safata el triomf a Majoral. Però Cerni Cairat pot estar satisfet perquè ha estat un rival difícil al capdavant de Desperta Laurèdia i al principi de l’escrutini més d’un va creure que el miracle era possible. El jove candidat és un polític que comença, que està en rodatge i que caldrà tenir molt en compte a curt termini, perquè ha sortit amb empenta en una par­ròquia on UL no deixa escapar el triomf –quasi mai. Josep Àngel Mortés ha complert i revalida la majoria amb comoditat tot i l’efecte Dolsa, que aconsegueix un segon lloc i deixa al vagó del darrere la coalició socialdemòcrata amb la independent Sandrà Tudó i la llista de terceravia. L’excònsol haurà d’ocupar durant quatre anys la bancada de l’oposició, una travessa difícil per a qui ha presidit la corporació durant dues legislatures. Conxita Marsol va evitar des de l’inici el parany d’una llista en solitari. No se la va voler jugar i va apostar per la suma. La seva ha estat una victòria sobrada i un aval dels veïns de la capital amb dret a vot. També Francesc Camp ha imposat el color taronja a Canillo.