Votar és una cosa de família

La plaça dels arínsols va rebre, envoltada de neu, els grups de votants que tot i el fred matinal s’agrupaven per comentar com aniria la jornada i reflexionar sobre l’ús del VAR en el partit del Barça de dissabte.

Votar és una cosa de família

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Anar a votar és una qüestió de família. A Encamp, la matinal electoral va anar acompanyada en tot moment d’arribada de famílies. L’elegància dels vestits de diumenge es barrejava amb la roba esportiva per anar a esquiar. A partir d’aquí, un degoteig constant de les famílies encampadanes va anar arribant a les dependències del comú. Molts d’ells, prèviament, havien anat a agafar forces al bar del costat de la casa comuna. Un cop dins, una d’aquelles litúrgies que només es tenen al Principat. El votant entregava el seu vot al cònsol major o al conseller, que resguardava l’urna tot dient: “Voto”, i el representant públic li contestava tot donant-li la mà: “Per molts anys.” Tancava la conversa el votant amb un “en vida de tots”. La classe política es va començar a mobilitzar ben aviat. El cònsol major sortint, Jordi Torres, va votar a primera hora; al punt de dos quarts d’onze arribava el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó. Tocades les onze va arribar la ministra de Turisme, Verònica Canals, igualment acompanyada de la família. Tot seguit, van anar apareixent la resta de candidats. Els més matiners van ser els d’Agrupament encampadà. Els quatre primers de la llista encapçalada per Esther Vidal van arribar en bloc. La candidata va votar acompanyada d’una de les seves filles. Seguidament va ser el torn de terceravia, on els seus candidats Santi Gonzàlez i Olga Martínez van votar a quarts de dotze. Gonzàlez va ensenyar la papereta que va agafar per tal que no hi hagués dubtes del seu vot. Entre aquestes dues llistes i les altres que es presentaven en la contesa hi va haver diferents votants. Entre ells el William. Aquest jove encampadà era la primera vegada que podia exercir el dret a vot i va dir que estava “molt content de poder votar”. En aquesta franja també va ser el moment en què va votar un rialler Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA. En bloc va arribar gran part de la llista del PS, amb David Rios al capdavant. El seu número dos, Enric Riba, va votar acompanyat del net. Pocs minuts després va arribar la llista d’En Comú per Encamp, amb Laura Mas i Jean Michel Rascagneres. A la porta van coincidir amb el PS i terceravia, on es van saludar tots de manera cordial i distesa. Laura Mas també va votar acompanyada d’una de les seves filles. Amb el vot dels quatre candidats a cònsol efectuat, l’afluència de votació al migdia es va mantenir constant. Petites cues i sobretot moltes dosis d’afecte pels consellers sortint de totes les formacions que han integrat el comú aquests quatre anys. El moment més simpàtic de la jornada es va viure, però, pels vols de les dotze. Una senyora, acompanyada del seu gosset blanc, va entrar a la cabina i va deixar l’animaló a l’altre costat de la cortina; el petit es mirava els assistents a la sala amb cara de no entendre què estava passant.

Etiquetes:

tracking